Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
brownià | browniana
Relatiu o pertanyent al botànic escocès Robert Brown o als seus descobriments.
moviment brownià
Física
Agitació contínua de partícules de dimensions microscòpiques (~1μm) en suspensió dins d’un fluid (líquid o gas), causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, les quals es desplacen contínuament per agitació tèrmica.
El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827 El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M Smoluchowski =2 Dt , essent D=kT/6 πη a el coeficient de difusió k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula i t el temps Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment
Robert Brown
Botànica
Botànic escocès.
Fou conservador del British Museum Comprovà que els moviments dels grans de pollen en un líquid eren anàlegs als d’altres partícules no orgàniques moviment brownià Hom li ha atribuït el descobriment del nucli de les cèllules
migració iònica
Química
Fenomen que s’esdevé en establir una diferència de potencial entre dos elèctrodes immergits en una solució d’un electròlit.
El camp elèctric creat anulla el moviment brownià dels ions i fa que aquests es dirigeixin cap a l’elèctrode de signe oposat Entre les aplicacions de la migració iònica cal esmentar especialment l'electroforesi, l'electrodiàlisi i la galvanoplàstia
Paul Langevin
Física
Físic francès.
Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França
agitació tèrmica
Física
Moviment desordenat que, en funció de la temperatura, presenten les molècules de qualsevol substància.
En escalfar-se un sòlid augmenta l’agitació tèrmica de les seves molècules fins a vèncer les forces de cohesió que les manté unides, passant a l’estat líquid si la temperatura continua augmentant, el moviment arriba a ésser tan intens que les molècules s’independitzen estat gasós Segons la teoria cinètica, en el zero absolut de temperatura l’agitació tèrmica s’anulla L’observació del moviment brownià posà de manifest l’agitació tèrmica
William Ramsay
Química
Químic escocès.
Fou professor a Bristol i Londres Estudià els gasos inerts de l’atmosfera, donà una explicació del moviment brownià, descobrí l’heli 1894 amb l’ajuda de PTCleve, l’argó juntament amb Rayleigh 1895, i els altres gasos inerts juntament amb Travers Treballà també amb Soddy en la desintegració del radi 1904 Publicà, entre altres obres, The Gases of the Atmosphere 1896 i Modern Chemistry 1900 El 1904 rebé el premi Nobel de química
Jean Baptiste Perrin
Física
Físic francès.
Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física
Norbert Wiener
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Estudià a Harvard, Cambridge i Göttingen Fou nomenat professor de lògica matemàtica al MIT 1932 Hom el considera el creador de la cibernètica , les bases de la qual exposà en l’obra Cybernetics 1948, les quals han donat lloc posteriorment a un gran nombre d’aplicacions Poc després publicà Human Use of Human Beings Cybernetics and Society 1950, que ha estat traduïda al català Cibernètica i Societat , 1969, i I am a Mathematician 1956 Són notables, també, les seves recerques sobre teoria de probabilitats, integrals de Fourier, anàlisi harmònica, espais vectorials, moviment brownià…
mètode de Montecarlo
Matemàtiques
Mètode estadístic pel qual, mitjançant un mostreig artificial (que en general utilitza successions de xifres aleatòries), hom arriba a estimar la probabilitat que un procés real tingui lloc.
L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació , que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per GBuffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi π El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear determinació de les dimensions crítiques d’un…