Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Frank Burty Haviland
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès d’origen nord-americà.
De posició molt acomodada —la seva família era propietària d’una de les principals fàbriques de porcellana de Llemotges—, fou mecenes d’artistes amics Establert a Ceret 1908, hi acollí Manolo Hugué 1910, que li havia fet el primer retrat que hom coneix obra de l’escultor 1908, Ceret, Museu d’Art Modern Un retrat seu fet per Modigliani és una de les millors obres d’aquest autor ~1914, Milà, coll Mattioli Com a pintor fou, segons Apollinaire, un cubista tímid i delicat Membre destacat de la primera escola de Ceret, on residí fins el 1924, amb Pierre Brune fou impulsor i fundador del Museu d’Art…
Museu d’Art Modern de Ceret
Museu
Museu creat l’any 1950 a Ceret (Vallespir).
En foren els impulsors i fundadors els pintors Pierre Brune i Frank Burty Haviland , a partir d’un important fons d’obra d’artistes contemporanis, molts d’ells amics seus, alguns dels quals havien fet estades a la vila Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris, Manolo Hugué, Marc Chagall i Pau Gargallo, entre d’altres Brune en fou conservador des dels inicis fins a la mort, i el succeí Burty fins el 1961 El desembre del 1993 s’inaugurà una remodelació total del museu a partir d’un ambiciós projecte dels arquitectes Jaume Freixas i Philippe Pous, que comportà que…
Pierre Brune
Pintura
Pintor francès.
Seguí durant un quant temps el moviment cubista amb Picasso, Diego Rivera i Metzinger, i després se n’apartà Una mica esquemàtic, dedicà atenció a la composició i al dibuix Malalt, s’installà el 1916 a Ceret, al Castellàs, on amb Frank Burty creà 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret , que dirigí fins a la seva mort Hi ha obres seves al Musée d’Art Moderne de París i al museu de Baltimore
Manuel Martínez i Hugué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i el cubisme,…
Cap a les avantguardes artístiques
Espanya, i més concretament Catalunya, encara que només sigui per la proximitat de la frontera amb França, es va beneficiar molt, artísticament parlant, de la seva neutralitat durant el primer conflicte bèllic europeu Molts artistes catalans i estrangers van tornar o es van refugiar temporalment a Catalunya, i van donar a conèixer la seva aportació personal a l’art del primer terç del segle XX Manolo, Gargallo o Picasso van retornar a Barcelona, després d’haver-la abandonat a principi de segle La Ciutat Comtal també va comptar amb la presència dels immigrants F Picabia, M Laurencin, A Cravan…
La creació d’un mercat cultural
El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…
Refugiar-se a la natura
Ceret De Picasso a Tàpies A l’hivern del 1909 tres artistes vinguts de París s’aturaven a Ceret l’escultor Manolo, el compositor Déodat de Séverac i Frank Burty Haviland, nét d’un cèlebre crític d’art, protector de pintors i ell mateix pintor Anaven en realitat cap a Banyuls, però van acabar a Ceret, un poble que entrava aleshores en la història de l’art, pocs anys després de Cotlliure un cafè valia aleshores deu cèntims francesos, un dinar dos francs i de propina el Canigó com a postal La zona del Vallespir es convertia així en un refugi habitual de molts artistes que pocs anys…