Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cànon
Música
Cristianisme
Composició poètica, pròpia del ritu bizantí, consistent en un conjunt de nou grups d’estrofes, compost, cadascun d’ells, d’un ειρμός i de diversos troparis.
Creat per a acompanyar les nou “odes” o càntics de l’ofici, acabà per substituir-les el gènere, a més, passà a altres moments i actes litúrgics En foren grans conreadors Andreu de Creta, Joan Damascé, Cosme de Màinma, Teodor Estudita, etc El cànon suplantà l’antic kontàkion
cànon
Cristianisme
Part central de la missa
el text de la qual, compost segons un gènere literari particular, és una pregària eucarística, en la qual l’església dóna gràcies a Déu per tota l’obra de la salvació.
N'és el nucli central la narració bíblica de la institució de l’eucaristia, a la qual va vinculada la transsubstanciació Alguns dels elements del cànon de la litúrgia romana es remunten al s III Després del Concili Vaticà II n'han estat introduïts nous formularis de més àmplia inspiració bíblica anàfora 3
cànon
Cristianisme
Catàleg o llista dels sants canonitzats per l’església catòlica.
memento
Cristianisme
Part del cànon de la missa en què hom fa commemoració dels fidels vius i dels fidels morts.
Ambdues commemoracions, separades per la consagració, en el cànon romà tradicional, formen una sola pregària en les anàfores orientals i en les modernes pregàries eucarístiques del ritu romà
anàfora
Cristianisme
Part central de la missa, en les litúrgies orientals, que correspon al prefaci i al cànon de la litúrgia romana.
És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes Les altres…
Andreu de Creta
Cristianisme
Arquebisbe de Creta.
Fou el primer poeta-músic de l’església grega que cultivà la forma musical anomenada cànon Hom li atribueix, sobretot, el Gran Cànon propi de la quaresma, de 250 estrofes És venerat com a sant Festa 4 de juliol
Johann Salomo Semler
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Altdorf 1751 i a Halle 1753, s’oposà al pietisme per la seva teologia racional Dels primers que aplicà el mètode criticohistòric a la Bíblia, distingí l’essencial de la religió fe de la seva formulació tradició i obrí així el camí a la lliure interpretació de la Bíblia Això no li impedí de polemitzar contra KFBahrdt , HSReimarus i GE Lessing , representants de l' Aufklärung Entre les seves obres, cal destacar Abhandlung von freier Untersuchung des Canon ‘Tractat sobre el lliure examen del cànon’, 1771-75
elevació
Cristianisme
Gest de presentar una ofrena a la divinitat.
Hom la troba en les anàfores orientals i al final del cànon romà
decret gelasià
Cristianisme
Compilació de diverses fonts feta al principi del segle V i posada sota el nom del papa Gelasi I.
Tracta, entre altres punts, de l’Esperit Sant, del nom de Crist, del cànon bíblic, de l’autoritat dels concilis i dels pares de l’Església
díptic
Cristianisme
Antigament, llista doble de noms (de vivents i de morts) llegida en veu alta pel diaca durant la celebració eucarística.
Aquesta proclamació era feta, segons les tradicions, abans o bé dins de l’anàfora o cànon Desaparegué o restà incorporada al text pronunciat pel sacerdot, llevat d’algunes Esglésies d’Orient, on encara n'hi ha vestigis