Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Rafael Anglada i Rubí
Literatura catalana
Actor i comediògraf.
Professional radiofònic, el 1953 s’inicià com a actor, gairebé sempre en català Excellí en la interpretació de personatges còmics i de caràcter Escriví obres teatrals Ocells de pis 1956 i L’amor venia en taxi 1959 Rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques 1992, la Creu de Sant Jordi 1993, i, a títol pòstum, la medalla d’or al mèrit en Belles Arts 1993
Joan Colom i Sales
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913
Josep Martrus i Malagelada
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics “El Cardoner” 1876, “La Montaña” 1880, “Revista Catalana” 1881-82 i “Diario de Manresa” 1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897 L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la organización y…
Pasqual Martínez i Garcia
Literatura catalana
Col·loquier.
Vida i obra És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del s XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del s XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics iescabrosos, i en caló, un sainet La…
Els plàtans de Barcelona
Literatura catalana
Novel·la de Víctor Mora, primera edició: 1972, edició integra: 1976.
La novella narra la infantesai l’adolescència de Lluís Martí, orfe d’un vençut i sense recursos en la Barcelona de la postguerra noi imaginatiu i amb molta traça pel dibuix, vol esdevenir un dibuixant famós de còmics El pare de Lluís, Artur, policia de la Generalitat, s’hagué d’exiliar amb la muller i el fill, a Llemotges, on va morir Lluís i la seva mare retornen a Barcelona, on viuen en una modesta dispesa a la mort de la mare, Lluís és recollit per l’oncle Ernest, que viu amb la família, la muller, Aurèlia, i el fill, en un ambient d’escassetat Lluís no pot estudiar i ha de…
Terenci Moix
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Nom amb què és conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer De formació autodidàctica, treballà en tota mena d’oficis i residí a Londres entre el 1964 i el 1966 Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968 —premi Víctor Català 1967—, Onades sobre una roca deserta 1969 —premi Josep Pla 1968— i El ↑ dia que va morir Marilyn 1969 Es tracta d’una literatura de renovació, una narrativa nova que es caracteritza per un to desimbolt i provocador, incorpora…
Víctor Mora i Pujadas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excellí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno , el seu gran èxit, realitzat en collaboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món Creà també altres sèries seguint el mateix model, com…
,
Joaquim Ventalló i Vergés
Literatura catalana
Periodista, assagista i novel·lista.
Vida i obra S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari “El Mal Temps”, i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà a “L’Estevet” 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, “La Rambla” 1925-30, “L’Esport Català” 1925-27 —on signava August Berenguer —, “Mirador” i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de “L’Opinióo, hi escriví regularment des del 1928 Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana 1931, se’n separà el 1933 per formar el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Diri-gí el diari “L’Opinió” 1931-34 i, més tard…
Rovelló
Literatura catalana
Coprotagonista d’Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús (1916) de Josep Maria Folch i Torres.
És el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del s XIX El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos Però Rovelló és fonamentalment l’encarnació de la ingenuïtat infantil, la bondat sense malícia, un tret que contrasta plenament amb l’enginy i la intelligència de Lluquet, més madur i cerebral Els elements més…
Sebastià Gelabert i Riera
Literatura catalana
Glosador i autor dramàtic.
Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , possessió en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis A més, la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran prestigi en el medi rural on visqué En l’ Aplec de rondaies mallorquines , Antoni M Alcover…