Resultats de la cerca

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898

Així, hom parla, per exemple, del ministeri d’Azaña, per a designar el gabinet presidit per Azaña com a cap de govern

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Membre del cos jurídic militar durant la guerra civil del 1939, fou president de la Diputació de Barcelona 1939-43, degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1943-51 i alcalde 1951-57

En la seva concepció materialista, l’ànima és el resultat de l’harmoniosa organització del cos, tal com la política ho és de la síntesi harmònica de democràcia, aristocràcia i monarquia Són obres seves Βίοέ ‘Ε ‘Vida de Grècia’, Γhέ περίοδοέ ‘Itineraris’ i Π ολιτεία Σπαρτιάτϖν ‘Constitució dels espartans’

General del cos jurídic militar, s’oposà a la dictadura del general Primo de Rivera, i en proclamar-se la República 1931 fou nomenat director general de seguretat Dimití en protesta per l’incendi de convents a Madrid pel maig del 1931 Publicà Los procesos militares durante la Dictadura 1931

En 1921-25 estudià història a la Universitat de Princeton El 1925 ingressà al cos diplomàtic i fins el 1931 ocupà càrrecs a les ambaixades i els consolats de Ginebra, Hamburg i els països bàltics En 1931-33 estudià a la Universitat de Berlín i al seminari de llengües orientals d’aquest país Formà part de les ambaixades a Moscou 1933-37 i a Txecoslovàquia 1938-39 i, posteriorment, del cos diplomàtic nord-americà a Berlín, amb el qual el 1941 fou tancat cinc mesos en un camp d’internament El 1946 proposà l’estratègia dels Estats Units relativa a l’URSS, consistent en l’evitació d’un xoc frontal…