Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
caciquisme
Història
Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents, que serveixen d’enllaç entre l’oligarquia que deté el poder i els habitants de llurs localitats.
A l’Estat espanyol la corrupció i la falsificació de les eleccions arribà a dominar la vida política municipal, provincial i parlamentària durant la Restauració 1874-1931, especialment a partir de la instauració del sufragi universal 1889, en què les velles oligarquies l’utilitzaven per tal d’evitar canvis radicals en l’estructura del poder El cacic local era normalment un home amb poder econòmic, intellectual o moral sobre una comunitat i ben relacionat amb l’administració Per damunt d’ell hi havia el cacic del districte, que controlava i feia elegir el personatge prèviament designat El…
Reformes a l'Ajuntament de Barcelona, amb una política de transparència i lluita contra el caciquisme
L’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal inicia una sèrie de reformes amb una política de transparència i lluita contra el caciquisme
A Espanya, aprovació de la Llei del sufragi universal masculí
S’aprova a Espanya la Llei del sufragi universal masculí Els seus efectes són mínims, a causa de la força del caciquisme, que especialment al camp continua controlant la vida política
Cercle Conservador de Barcelona
Política
Entitat política fundada a Barcelona el 1880 per coordinar les activitats del Partit Conservador espanyol a Catalunya.
La dirigiren els germans Josep i Manuel Planas i Casals, directius del moviment conservador de Barcelona Fou un dels centres del caciquisme, i el triomf del catalanisme n'ocasionà la desaparició el 1905
Pere Antoni Jusama i Barceló
Literatura catalana
Glosador.
Sota el nom de Serral , es feu popular amb les seves gloses, sovint en forma de codolada, algunes de les quals divulgades a través de la impremta, de temes de la vida quotidiana, paràfrasis evangèliques com El fill pròdig i sàtires polítiques, com les dedicades a blasmar el caciquisme electoral
Manuel Planas i Casals
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué
L’aire d’un crim
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 120 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT El aire de un crimen 1980, de Juan Benet GUIÓ Gabriel Castro, AIsasi-Isasmendi, Jorge Rodríguez Alamo FOTOGRAFIA Joan Gelpí Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramiro Gómez, Josep Maria Espada decorador MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Francisco Aguarod, Luis Fatás INTERPRETACIÓ Francisco Rabal el coronel, Maribel Verdú La Chiqui , Fernando Rey Fayón, Chema Mazo el capità Medina, Ramoncín, Miguel Rellán dr Sebastián, María José Moreno La Tacón , Germán Cobos Amaro, Ovidi…
Josep Comas i Masferrer
Política
Polític liberal.
Industrial Fou el dirigent del partit liberal al Principat, d’acord amb el grup financer d’Evarist Arnús Dins el caciquisme, representà els interessos liberals davant el grup conservador de Josep Maria Planas i Casals, abans que el catalanisme polític posés terme al torn de partits, a partir del 1901 Fou regidor per Barcelona, president de la diputació, diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat i Barcelona entre el 1891 i el 1898, senador per Barcelona 1899 i 1902 i senador vitalici des del 1905
Pasqual Ribot i Pellicer
Història
Política
Polític liberal.
Advocat, fou elegit regidor pel febrer del 1877 i després nomenat alcalde març del 1878 — juny del 1879 Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal De nou alcalde de Palma novembre del 1882 — juny del 1884 i juliol del 1885 — juliol de 1886, fou per primera vegada diputat a corts el 1886 i després el 1891, 1896, 1898 i 1899 Fou també governador civil de València 1893-94 i de Cadis 1897
Partido Liberal
Política
Partit polític de l’Estat espanyol que, durant la Restauració, alternà en el govern del país amb el Partido Conservador.
Nasqué, el 1880, al voltant del grup constitucional de Sagasta , amb el nom de Partido Liberal Fusionista Ideològicament, no era gaire diferent del partit conservador, tot i que accentuava alguns principis de caràcter liberal i que era menys autoritari en l’exercici del poder Cánovas cedí el poder a Sagasta l’any 1881 i aquest fou el cap indiscutible del partit fins a la seva mort 1903, malgrat els inevitables fraccionaments els de Gamazo i López Domínguez, principalment A la mort de Sagasta es produí una escissió entre els centristes Romanones, Moret i els radicals Canalejas, Montero Ríos,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina