Resultats de la cerca

Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934

Debutà molt jove com a amateur en teatre castellà el 1900 es presentà al Teatre Gran-Via de Barcelona com a baríton La verbena de la Paloma, Marina Alhora treballava de caixista en una impremta En 1903-04 actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual en El barber de Sevilla, L’ordinari Henschel , etc Des d’aleshores fou extraordinàriament popular actuà habitualment al Teatre Espanyol amb Alexandre Nolla, on es dedicà al teatre còmic, al vodevil i a la paròdia la seva versió de Don Juan Tenorio assolí un gran èxit El 1917 intervingué en l’estrena de L’Auca del senyor Esteve , de…

Installada la seva família a València 1838, marxà amb companyies ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la universitat Escriví una gran quantitat d’obres costumistes i intentà la comèdia i el drama amb un cert èxit Publicà Llàgrimes d’una femella 1859, La millor raó, el trabuc 1859, Un casament en Picanya 1859 i la seva segona part Sospirs i llàgrimes 1860, Secanistes de Bixquert 1867, Lo que sembres colliràs 1871, Tres roses en un pomell 1870, Toni Manena i Joan de la son 1872, Els dos anells 1874, El capital i el treball 1885, etc, algunes de les quals tingueren…

De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a…

Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del…

Fill d’uns modests taverners, formà part, de molt jove, d’un grup d’escriptors i artistes que, a Reus, s’aplegà al voltant del seu germà Cosme A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L’escala del crim , i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d’impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l’esclat modernista El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes Les grans accions i les soledats Ben aviat alternà el conreu de la poesia L’amor artista , 1909, etc amb el d’un tipus de novella idealista i transcendent, que culminà en la trilogia…

S'inicià com a illuminador de naips més tard féu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l’escola de Llotja, de Barcelona Collaborà a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 El 1895 es féu càrrec de la Biblioteca Arús com a bibliotecari, activitat que mantingué fins al 1922 L’any 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta , butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell Fundà, junt amb el dibuixant Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les…