Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
ducat de Calàbria
Història
Títol del primogènit dels reis de Nàpols (i de les Dues Sicílies).
Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial
Cançoner del duc de Calàbria
Col·lecció de composicions poeticomusicals publicada a Venècia el 1556 amb el títol de Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a cuatro y a cinco voces.
Només se'n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté 53 peces amb texts religiosos i profans, 3 en català, 2 en portuguès, 1 en gascó i la resta en castellà, generalment de caràcter popularista Són anònimes, llevat dels de Nicolau Gombert i d’Enríquez de Valderrábano, i algunes atribuïdes a Juan de la Encina, Juan Vázquez, Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu Càrceres, Cristóbal de Morales Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes El conjunt procedeix de la cort valenciana…
Cançoner musical del duc de Calàbria
Literatura catalana
Col·lecció de composicions poeticomusicals impresa a Venècia el 1556 amb el títol Villancicos de diversos autores a dos, y a tres, y a cuatro y a cinco voces.
Desenvolupament enciclopèdic Només se’n conserva un exemplar a la biblioteca de la universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjan el 1909 Conté cinquanta-tres peces amb textos religiosos i profans, tres en català, dues en portuguès, una en gascó i la resta en castellà, que responen a tres models principals la lírica cortesana cancioneril , el gènere tradicional i popular i el nadalenc Llevat d’una de Nicolau Gombert, són anònimes algunes han estat atribuïdes a Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu Càrceres, Cristóbal de Morales o Joan Ferrandis d’Herèdia Musicalment són d’una gran…
Hauteville
Llinatge feudal normand que donà nom a la primera dinastia reial de Sicília i que té per genearca Tancred d’Hauteville (segles X-XI), senyor d’Hauteville.
Els seus fills, en lluita contra els bizantins, conqueriren el sud d’Itàlia i Sicília Guillem d’Hauteville , dit Braç de Ferro mort el 1046, conquerí la Pulla el 1042 i en fou el primer comte El seu germà Robert d’Hauteville , dit Guiscardo mort el 1085, quart comte, conquerí Calàbria, Messina, Tàrent, Bari, Salern, Benevent, Amalfi i Durazzo i el 1059 esdevingué primer duc de Pulla i Calàbria Fills seus foren Mafalda de Pulla-Calàbria i Boemond I d'Antioquia , príncep de Tàrent, que fundà el principat d'Antioquia Altres fills de Tancred foren Jofre d’Hauteville mort el 1063, que formà la…
Cançoner d’Uppsala
Música
Col·lecció de cançons publicades sota el títol Villancicos/ De diversos Autores, a dos,/ y a tres, y a quatro,/ y a cinco bozes,/ agora nuevamente/ corregidos. Ay mas/ ocho tonos de Canto llano, y ocho tonos de/ Canto de Organo para que puedam/ Aprovechar los que can/tar començaren (Venècia, 1556).
L’únic exemplar que se’n conserva és a la Biblioteca de la Universitat d’Uppsala Suècia Conegut popularment amb el nom de Cançoner del duc de Calàbria, conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català - Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35-, una que imita el gascó - E la don don, Verges Maria núm 45- i dues escrites en portuguès - Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm 54- Totes les…
Simonetta
Família noble calabresa, originària de Caccuri (Calàbria).
La riquesa li provenia sobretot dels seus membres, que es posaren al servei dels Sforza s XV, en especial, d' Angelo Simonetta mort el 1472, secretari ducal de Milà de Francesco Simonetta Caccuri 1410 — Pavia 1480, nebot d’Angelo i secretari dels ducs Francesco i Galeazzo Sforza, i de Giovanni Simonetta mort vers el 1491, germà de Francesco, amb el qual collaborà A més, destacaren Alessandro Simonetta — Roma 1539, comte palatí, i Ludovico Simonetta mort el 1568, legat pontifici al concili de Trento La dinastia s’extingí l’any 1683, amb Carlo Fabrizio Simonetta
ducat de Noto
Història
Títol de la casa reial de les Dues Sicílies.
Fou concedit pel rei Frederic II al seu fill el duc Guillem II d'Atenes mort el 1338, i, entre altres titulars, cal destacar l’infant Pere d'Aragó , fill de Ferran I Des del 1817 fou el títol dels primogènits dels ducs de Calàbria
marquesat de Licodia
Història
Títol concedit a Sicília el 1510 a Hug de Santa Pau, sisè baró de Butera i Licodia.
Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera
ducat de Pulla
Història
Territori format el 1059 per Robert I d’Hauteville, dit Guiscardo, després d’haver estat conquerit als bizantins pel seu germà Guillem d’Hauteville, que en feu un comtat (1042).
Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona
Londonbank Sport Club
Esport general
Club esportiu de Barcelona.
Fou fundat el 1918 i el formaven treballadors del London County Weinsminster & Paris’s Bank LTD que volien fomentar la pràctica de l’esport en general, però s’especialitzà en el futbol, que en aquests anys s’estava popularitzant entre totes les classes socials Adquirí uns terrenys de joc al carrer de Calàbria cantonada amb el carrer de Buenos Aires Des del 1919 organitzà el Campionat Bancari de futbol a Barcelona