Resultats de la cerca

En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si només té un pla…

Cap a la fi del segle IV ja consta l’existència de calzes de metall preciós i pedreria des del segle IX fou obligatori el metall Als primers segles, quan era general la comunió dels fidels sota les dues espècies, a més del calze personal per al celebrant calix ordinarius , hi havia el calze per als fidels calix ministerialis A partir de l’època romànica, el calze tendí a allargar-se separant tres elements peu, nus i copa Modernament la forma ha estat sovint simplificada

En època romana era generalment sense anses Fou adoptat per la litúrgia cristiana

La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze…