Resultats de la cerca

Hom sol denominar oracions predicatives les que tenen un verb que expressa una acció o un fenomen amb participació del subjecte, en oposició a les oracions atributives, amb verb copulatiu, que expressa una qualitat del subjecte predicat Hom anomena també complement predicatiu aquell que, determinant simultàniament el subjecte i el verb d’una oració, participa de la manera de completar de l’adjectiu i de l’adverbi en aquell home camina descalç , la forma descalç , alhora que completa el substantiu subjecte aquell home , es refereix també al verb camina , en tant que…

L’individu camina bruscament, deixant caure els peus fortament sobre el taló L’estàtica també és força alterada obligat l’atàxic a mantenir la posició erecta dempeus, el tronc oscilla entorn del seu eix gravitatori Es veu sobretot en la tabes, però també en l’anèmia perniciosa i altres malalties

El color verd fosc del pèl és conseqüència de les algues verdes simbionts que hi viuen la cua és cònica i prènsil, i és plantígrad De règim omnívor i costums nocturns, camina lentament i balancejant-se Viu als boscs alts del sud-est asiàtic, des de l’Himàlaia fins a Sumatra i Java

A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu

Estudià peritatge químic i magisteri Es donà a conèixer en l’ Antologia poètica universitària 1950 i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana, acolorida, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu Publicà, entre altres, Aquest somni 1956, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, La vall dels ecos 1985, El rostre 1998, Obra poètica obra publicada i inèdita 2000 i La llum camina de puntetes per la carena 2002 L’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Estudià peritatge químic i magisteri Fundà la revista clandestina Ictini  a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu És autor, entre d’altres, d’ Aquest somni 1956, Galopant per la faula 1959, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, Els set principis hermètics del Kibalió 1980 i La vall dels ecos 1985, entre d’altres El conjunt de la seva poesia fou aplegat en dos volums, Obra Poètica I 1999 i Obra Poètica II 2000, per l’Institut d’Estudis Ilerdencs Posteriorment publicà  La llum camina…

Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…