Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
predicatiu | predicativa
Gramàtica
Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté.
Hom sol denominar oracions predicatives les que tenen un verb que expressa una acció o un fenomen amb participació del subjecte, en oposició a les oracions atributives, amb verb copulatiu, que expressa una qualitat del subjecte predicat Hom anomena també complement predicatiu aquell que, determinant simultàniament el subjecte i el verb d’una oració, participa de la manera de completar de l’adjectiu i de l’adverbi en aquell home camina descalç , la forma descalç , alhora que completa el substantiu subjecte aquell home , es refereix també al verb camina , en tant que…
terra
Sòl, paviment, etc, sobre què hom està, camina, etc.
funàmbul | funàmbula
Persona que camina, dansa, etc, sobre una corda estirada.
atàxia medul·lar
Patologia humana
Atàxia causada per afectació de la sensibilitat profunda que va pels cordons posteriors de la medul·la espinal i comporta una pèrdua de la sensibilitat postural de les extremitats inferiors motiu de l’atàxia.
L’individu camina bruscament, deixant caure els peus fortament sobre el taló L’estàtica també és força alterada obligat l’atàxic a mantenir la posició erecta dempeus, el tronc oscilla entorn del seu eix gravitatori Es veu sobretot en la tabes, però també en l’anèmia perniciosa i altres malalties
binturong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors de la família dels vivèrrids, gros (2 m de longitud total), de cos robust, amb pèls molt llargs que formen plomalls auriculars.
El color verd fosc del pèl és conseqüència de les algues verdes simbionts que hi viuen la cua és cònica i prènsil, i és plantígrad De règim omnívor i costums nocturns, camina lentament i balancejant-se Viu als boscs alts del sud-est asiàtic, des de l’Himàlaia fins a Sumatra i Java
pas
Petjada, empremta produïda pel peu d’una persona que camina.
cranc de riu
Thor allmighty6 (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Qualsevol dels nombrosos crustacis d'aigua dolça de la família dels astàcids, semblant a la llagosta però generalment de mesura molt més petita.
A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu
Anton Sala i Cornadó
Literatura catalana
Poeta.
Estudià peritatge químic i magisteri Es donà a conèixer en l’ Antologia poètica universitària 1950 i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana, acolorida, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu Publicà, entre altres, Aquest somni 1956, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, La vall dels ecos 1985, El rostre 1998, Obra poètica obra publicada i inèdita 2000 i La llum camina de puntetes per la carena 2002 L’any 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi
Antoni Sala i Cornadó
Literatura catalana
Poeta.
Estudià peritatge químic i magisteri Fundà la revista clandestina Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu És autor, entre d’altres, d’ Aquest somni 1956, Galopant per la faula 1959, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, Els set principis hermètics del Kibalió 1980 i La vall dels ecos 1985, entre d’altres El conjunt de la seva poesia fou aplegat en dos volums, Obra Poètica I 1999 i Obra Poètica II 2000, per l’Institut d’Estudis Ilerdencs Posteriorment publicà La llum camina…
Josep Miralles i Sbert
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina