Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…
Una cultura campaniforme?
Vas campaniforme amb decoració incisa, cova de Cartanyà, Vilaverd, ~1800-1500 aC MCSVR / GS Amb el nom de campaniforme es coneixen una sèrie de cultures calcolítiques que, aproximadament a partir del 2300 aC, van compartir l'ús d'uns vasos ceràmics en forma de campana invertida, que s'han convertit en el seu fòssil director La difusió paneuropea del vas campaniforme ha estat sempre el tret que més ha cridat l'atenció dels investigadors RJ Harrison n'ha distingit tres grans àrees l'oriental, a les zones articulades pels rius Oder, Elba i Rin l'occidental…
Ciempozuelos
Prehistòria
Jaciment prehistòric castellà, al poble del mateix nom, província de Madrid, famós per les descobertes (1894) de tombes amb vas campaniforme.
Ha donat nom a un estil de vas campaniforme
Albert del Castillo i Yurrita
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg, historiador i crític d’art.
Es llicencià en història a Barcelona 1919, amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya 1923 Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari 1933-39 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà La cultura del vaso campaniforme 1928, Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica 1943 i La Costa Brava en la antigüedad 1939, resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries Fundà i dirigí el Museu de Tossa 1935, i…
ceràmica de cordes
Arts decoratives
Tipus de ceràmica prehistòrica caracteritzada per impressions de cordes al voltant del coll i del ventre dels vasos o bé per incisions fondes imitant cordons.
És típica del Neolític i l’Eneolític del nord d’Alemenya i Jutlàndia Es propagà per una gran part de l’Europa central i oriental i per Escandinàvia Influí notablement en l’evolució del vas campaniforme
cova de les Meravelles
Cova
Cova del municipi de Gandia (Safor), que conté un notable jaciment del Paleolític superior.
Al fons, hi ha indústries gravetianes, continuades per altres de solutrianes i d’epigravetianes Després del Paleolític, la cova presenta materials fins a l’època del vas campaniforme Els materials es conserven al Museu Arqueològic de València
Castelltort
Poble
Poble (884 m alt.) del municipi de Guixers (Solsonès), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l’aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del s. XVIII, depèn la de Guixers.
Aturonades a 907 m alt, a l’esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l’antiga església romànica s XII La parròquia fou donada a la canònica de Solsona A l’espluga Negra hi ha restes eneolítiques vas campaniforme
son Ferrandell
Talaiot
Jaciment arqueològic
Emplaçament pretalaiòtic del municipi de Valldemossa (Mallorca) amb ceràmica campaniforme abundant.
Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3 600 m 2 , on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada Fora del recinte també es construïren cabanes i una cisterna La vida del poblat s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC És el primer poblat pretalaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca W Waldren en fou el descobridor i l’excavador Les excavacions foren iniciades el 1979
David Leonard Clarke
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador anglès.
Format sota el mestratge de Grahame Clark a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1964, fou professor en aquesta institució des del 1966 fins a la seva mort El seu camp d’especialització era l’estudi del vas campaniforme a les illes Britàniques, al qual aplicà nous mètodes classificatoris de caràcter matemàtic però és particularment reconegut per la seva contribució a la renovació teòrica de l’arqueologia A Analytical Archaeology 1968, la seva obra més coneguda i influent, proposà la construcció d’un cos unificat de teoria arqueològica a imatge de les ciències exactes i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina