Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pa d’ànimes
Alimentació
Pa ofert per als difunts el dia de l’enterrament i en l’oblada feta durant el dol a l’ofertori de la missa matinal.
Hom solia dur-lo dintre el cistellet o cantiret de vímets, juntament amb candeles i diners Era dit també pa d’absoltes El dia del cantar general d’ànimes, totes les famílies que havien tingut difunts durant l’any n'oferien, i al final el baciner el repartia entre els pobres i bacins de l’església La pràctica, general a tot el país, tenia diferents peculiaritats a cada diòcesi
pitxell
Cantiret petit per a beure a galet.
rossinyol
© Fototeca.cat
Cantiret que, ple d’aigua, si hom bufa pel broc petit, imita el cant d’un ocell.
Tipus i models de danses tradicionals
Els balls descobreixen aspectes de la societat que els balla, i n’expliquen la moral, les relacions socials, les formes artístiques, etc El ball és una expressió comunitària, feta en la comunitat i per a ella És també un gran aparador per al lluïment, l’exhibició personal o de grup Joan Soler i Amigó ho assenyala “El ball i la dansa són l’expressió corporal personal i comunitària més plena, de festa i alegria, de dol, de propiciació, de representació, de joc, de gatzara, íntimament lligada amb la gestualitat, la música i el ritme” En definitiva la dansa explica, ensenya, mostra, celebra i…
La música i la dansa
Música i festa Sense música no pot haver-hi festa Resulta inimaginable, i tothom en té prou experiència, una festa sense que la música o algun embolcall sonor hi sigui present i actiu La música o, dit d’una altra manera, la construcció d’un espai sonor, forma part imprescindible de la construcció de l’ambient i de les actituds festives Però, en canvi, les músiques que se senten en les festes no presenten unes característiques gaire determinades o comunes en algunes festes sí que es fan servir unes melodies o uns instruments musicals determinats, mentre que en altres les músiques poden ser…
Les festes en el cicle vital. Els ritus de pas
Els grups d’edat i la festa La festa, com la cultura tradicional, té com a protagonista el poble, la gent és intergeneracional, tot i que cada grup d’edat hi té una funció pròpia, aquesta funció és la mateixa que la que els correspon en la vida social, en qualsevol cas emfasitzada Els avis representen la memòria, el record, la saviesa popular i la transmissió, i la generació dels pares representa el coneixement, el manteniment i el seguiment El jovent, en canvi, és la vivència, l’activitat, l’animació, i la infància, la descoberta admirada en el context festiu, tant la infància com la…