Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
canvi fonètic
Fonètica i fonologia
Modificació d’un fonema sense transcendència fonològica en el curs de l’evolució d’una llengua.
En la fonètica tradicional ha estat sovint un concepte que comprenia el que avui hom sol entendre per canvi fonològic La diferència que separa iš de š com a realitzacions normals del fonema / š / en moltes contrades del domini català és producte d’un simple canvi fonètic caixa káiše, káše, etc
canvi fonològic
Fonètica i fonologia
Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.
Les principals formes concretes d’aquesta alteració reben el nom de fonologització, desfonologització, transfonologització, coalescència i diversificació
refonologització
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic també anomenat transfonologització, que consisteix en un canvi de trets distintius dins una entitat fonemàtica.
Així, per exemple, l’oposició llatina entre les consonants /tt/ i /t/ intervocàliques s’ha reorganitzat a base de /t/ i /d/, com ara gutta > gota vīta > vida
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Segons M. Grammont, fórmula que defineix el canvi experimentat per una articulació en una zona i en un moment determinats.
Una llei fonètica general per a totes les llengües romàniques occidentals és la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines llat vita > cast, cast, port, etc vida
fonometria
Fonètica i fonologia
Ciència fundada pels germans Zwirner (~1936) per tal d’establir amb criteris estadístics l’estructura fonològica de les llengües.
Aquest procediment serveix per a determinar lleis sobre la complexitat i el canvi fonemàtics d’acord amb la freqüència d’ús
aspirat | aspirada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual depèn bàsicament d’una aspiració.
El català no presenta cap fonema d’aquesta mena ni en el pla sistemàtic ni en el normatiu En canvi, l’anglès, l’alemany, el castellà en la majoria de les seves variants meridionals peninsulars, el grec i moltes altres llengües en contenen andalús mujer muhé, anglès horse hós, alemany Heil háil, grec héks
ona
Fonètica i fonologia
Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so , admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables en cas contrari, s’anomena soroll o brogit Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics a, i, no harmòniques, com en els…
caduc | caduca
Fonètica i fonologia
Dit del so que ha perdut tota o gairebé tota la capacitat distintiva, de manera que la seva presència o la seva absència no comporta mai, o normalment, un possible canvi significatiu.
Així, la e final àtona o inaccentuada de molts mots francesos
vocal
Fonètica i fonologia
Element fonològic bàsic en l’articulació de la parla.
S'oposa a sonant i a consonant , que d’alguna manera són interrupcions vocàliques Des de la més antiga tradició, les vocals han estat considerades sons purs amb veu pròpia i capaços de formar síllaba per ells mateixos Des del punt de vista fonològic, aquest és el tret que distingeix les vocals dels altres elements necessàriament o potencialment no sillàbics La distinció fonètica i experimental, en canvi, ha estat posada en entredit fins fa relativament poc temps, sobretot en constatar que algunes diferències són només quantitatives Així ocorre, per exemple, en comparar la sonoritat o el…