Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
pesca esportiva
FEDERACIÓ CATALANA DE PESCA ESPORTIVA I CÀSTING
Esports aquàtics
Esport aqüàtic que consisteix en la captura de peixos en el seu medi natural mitjançant un engany, sigui natural o artificial.
L’esquer es colloca en un ham que va lligat amb fils a una canya, normalment proveïda de rodet per facilitar el llançament i la recollida del peix que quedi enganxat a l’ham després de mossegar l’esquer Tots aquests materials poden ser molt diferents, variats i específics, per a cadascuna de les modalitats a practicar La primera distinció que s’aplica per classificar les múltiples modalitats ateny a les aigües on es pesca, marítimes o continentals rius, llacs o embassaments Una altra diferenciació rau en l’emplaçament que ocupa el pescador, principalment distingint entre l’ús o no d’una…
cànem
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal, obtinguda del cànem, menys fina que la del lli, i de color groguenc.
Per tal d’obtenir-la, després de la sega hom espolsa amb forques o amb rampins les garbes a fi que se'n desprenguin les fulles, hom carmena el cànem i, per tal de depurar-lo, hom el bat amb la mà o un bastonet El cànem, llavors, s’amara en un safareig o bassa durant aquest amarament o maceració es desagreguen els lligaments que uneixen les fibres per acció del bacil Amilobacter Després d’assecat al sol, s’amuntega en una gran garbera prismàtica L’operació del bregat o batuda , anomenada agramada al País Valencià, es fa per colles de treballadors amb un aparell d’esmicolar el cànem, de nom i…
Pere Grases i González
Educació
Historiografia
Literatura
Escriptor i professor.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931 i es doctorà a Madrid A Vilafranca, collaborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca , de la qual fou codirector El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda Hèlix i collaborador en diverses publicacions Fou professor de llengua àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí també com a advocat i, des de la proclamació de la República, fou secretari de Carles Pi i Sunyer, etapa en la…
Sant Salvador (Vilassar de Dalt)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, adossada actualment a la masia de Can Boquet ECSA - Rambol L’església de Sant Salvador és situada al N de Vilassar de Dalt, a la falda de la serra de Sant Mateu, adossada a la masia de Can Boquet Mapa 37-15393 Situació 31TDF460975 Per anar-hi cal que des de Vilassar de Mar arribem a Cabrils un cop allà creuem cap a ponent el pont que travessa la riera, tot seguint cap a un conjunt de cases residencials, pertanyents al terme municipal de Vilassar de Dalt, i a Falçada de les quals la pista asfaltada esdevé un carni carreter que mena a Sant Salvador Aquest…
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Música
Grup de folk i teatre de les terres de l’Ebre creat l’any 1992.
Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa, El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch…
Sant Bartomeu de Seguer (Pontils)
Art romànic
Situació Petita església de planta rectangular situada a la part alta de la població, avui en estat de ruïna ECSA - EECG L’església de Sant Bartomeu és situada al poble de Seguer, damunt d’un tossal sota el qual s’esglaonen les cases de la població Mapa 34-16418 Situació 31TCF668894 El poble de Seguer és a 10 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-213, que partint d’aquesta població es dirigeix al Pont d’Armentera Història El lloc de Seguer tingué origen a l’edat mitjana a redós del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa Apareix esmentat en un document…
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…
riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
Arpella vulgar
Àrea de nidificació de l’arpella vulgar Circus aeruginosus , en verd i de l’esparver d’estany Circus cyaneus , en taronja als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta espècie nidifica d’una manera molt localitzada per tots els Països Catalans i és, a més, un migrador i hivernant comú Al Rosselló s’estima que crien unes 4 parelles als estanys de Canet i Salses, i que hi arriba a l’hivern una màxima de 10 individus A Catalunya es reprodueixen al voltant de 6 parelles, entre els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre i determinades localitats del Segrià Hom coneix que…
puntalets de la barbada
Pesca
Extrems lliures dels joncs, dels vímets, de les canyes, etc, que formen l’afàs d’una nansa i que impedeixen que els peixos agafats surtin de la nansa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina