Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
electroencefalograma
© fototeca.cat
Biologia
Electrònica i informàtica
Enregistrament de l’activitat elèctrica cerebral, constituïda per oscil·lacions complexes i irregulars que són el resultat de la suma integrada de les variacions elèctriques de les neurones i, especialment, de les oscil·lacions del potencial de repòs de la seva membrana i dels potencials d’acció.
En l’electroencefalograma de persones sanes es presenten activitats rítmiques a diferents freqüències Els ritmes β són constituïts per freqüències compreses entre 30 i 14 cicles per segon, els ritmes α, entre 12 i 8, els ritmes subα o α lents, entre 8 i 7, els ritmes φ, de 7 a 3, i els ritmes δ, de 3 a 0,5
llenguatge conversacional
Electrònica i informàtica
Llenguatge que té característiques conversacionals o que és usat en sistemes conversacionals.
Com que aquests solen tenir capacitat d’escriure, editar, assemblar i executar programes, els llenguatges conversacionals contenen molts elements propis més aviat d’un llenguatge de control de feines Els traductors dels llenguatges conversacionals solen presentar les característiques d’un intèrpret més que no pas d’un compilador
C++
Electrònica i informàtica
Llenguatge informàtic imperatiu amb característiques d’orientació a objectes, però que manté la compatibilitat històrica amb el llenguatge C.
Bjarne Stroustrup desenvolupà aquest llenguatge als Laboratoris Bell, com una capa de programari sobre el C per dotar-lo de característiques d’orientació a objectes El fet d’estar basat en el llenguatge C constitueix alhora el punt fort i el punt feble del C++ permet una migració suau dels programadors i reutilitzar tot el codi escrit amb C, però també usar el C++ en estil C, amb la qual cosa es perden els avantatges de l’orientació a objectes De fet, la filosofia del C i la del C++ són del tot oposades el C és un llenguatge que assumeix que el programador és un expert i, per…
convertidor
Electrònica i informàtica
Aparell, màquina o dispositiu elèctric, destinat a transformar un corrent elèctric d’unes característiques determinades en un altre de característiques diferents.
Poden ésser rotatius o estàtics Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general p ex, hexafàsic Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa…
heterojunció
Electrònica i informàtica
Junció constituïda per dos materials semiconductors de característiques diferents.
Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6 cm Hom obté…
equalitzar
Electrònica i informàtica
Modificar certes característiques d’un senyal elèctric mitjançant un equalitzador.
llenguatge orientat vers la màquina
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació en què dominen les característiques lligades a la màquina.
En són exemples típics el llenguatge d’assemblador i el de màquina
interfície
Electrònica i informàtica
Unitat funcional que permet posar en comunicació sistemes amb diferents funcions o característiques.
Els sistemes informàtics comprenen un gran nombre d’interfícies els mòdems no són més que interfícies entre l’estació de treball i la línia telefònica els buffers o coixins d’impressora són les interfícies entre aquesta i l’ordinador l’entorn gràfic d’usuari és la interfície entre l’usuari i el sistema operatiu, etc
interfície de comunicació
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet la comunicació entre equips electrònics independents amb funcions o característiques diferents.
Segons quina sigui la seva taxa de transferència de bits, es distingeix entre interfície de comunicació en sèrie , quan la transferència és de bit en bit, i interfície de comunicació parallela , quan es transfereixen simultàniament un o més bytes complets A més, es considera interfície de comunicació interna la que es troba dins de l’equip i comunica entre si elements interns del maquinari, com ara les ranures d’expansió o els connectors SATA, i interfície de comunicació externa la que serveix per a comunicar-se amb perifèrics externs, com són els connectors USB o RS-232
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina