Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cargolí
Indústria tèxtil
Tros de fil que es doblega i es retorç sobre si mateix en afluixar el fil.
cargolí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, que ateny fins a 6 m d’alçada, amb fulles compostes de folíols ovats i acuminats, semblants als de la mongetera, flors oloroses blanques o grogues, d’ales rosades o tirant a lila, estendard contort i carena cargolada en espiral de 4 a 5 voltes.
Els llegums són grossos uns 15 cm, i les llavors, com mongetes globuloses i brunes És originària de la part tropical d’Amèrica del sud
cargolí comú
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, semblant al cargolí negre però més gros.
És molt apreciat com a marisc comestible Viu a l’Atlàntic
cargolí negre
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, de color fosc, i de pocs mil·límetres de longitud.
És resistent a la manca d’aigua i a la salinitat elevada, i viu en els forats de les roques costaneres, a l’abast dels esquitxos de l’aigua És propi de la Mediterrània
cargolí de nacre
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, del grup de les baldufes, de petites dimensions, amb la part interior de la conquilla molt nacrada.
Viu a les vores costaneres i és molt abundant a quasi totes les mars
gastròpodes
Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
borriga
Indústria tèxtil
Cargolí que hom fa expressament en ajuntar dos caps de fil per tal de no haver de fer-hi un nus.
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…