Resultats de la cerca

Fundat el 1981 sota la direcció artística d’ Els Comediants , és un gran aparador té com a objectiu la dinamització del mercat de les arts escèniques amb un interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no-convencionals i la internacionalització dels creadors, així com la promoció de les creacions dels artistes emergents, l’impuls de la formació artística i de la gestió de la cultura i la generació d’aliances estratègiques per desenvolupar circuïts o produccions transnacionals d’arts de carrer És regida per un Consell d’Administració del qual…

Té el predecent en la iniciativa de l’entitat bisbalenca Paufila, que els anys 1984 i 1985 organitzà dues edicions de Fira de Circ, que reprengueren una dècada més tard Organitzada conjuntament per l’entitat Fira de Circ i l’Ajuntament, els espectacles mostren una àmplia diversitat de gèneres i intèrprets circenses bàsicament acrobàcia, malabars i pallassos que s’exhibeixen en diversos punts del centre urbà L’any 2012 li fou concedit el premi Nacional de Cultura en la categoria de circ

Fou construït damunt el solar d’una guingueta anomenada La Pajarera, on, a la darreria del s XIX, s’oferien espectacles de varietats Inicialment ~1909 s’anomenà Petit Palais més tard, Petit Moulin Rouge, i, des del 1916, Moulin Rouge El 1939 hagué de canviar aquest nom per l’actual Fou molt popular a diversos nivells socials pels seus espectacles de tipus eròtic El 1957 hom hi filmà El último cuplé , de Juan de Orduña El 1997, la fallida de l’empresa propietària, New Mill, provocà el tancament del local Al juliol del 2008 hom inicià els treballs de recuperació i renovació del local per…

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…

Destacat representant del teatre imatge, amb el seu Grupo di Sperimentazione Teatral muntà espectacles com Viaggi di Gulliver , James Joyce , Moby Dick o Il lungo viaggio di Ulisse , en els quals utilitzà expressament personatges o arquetips literaris per a tractar d’establir una identificació amb l’home del carrer

Visqué exiliat del 1938 al 1946 El seu teatre és clarament expressionista i molt influït per Strindberg, tant en la temàtica com en l’estil D’entre les seves obres cal esmentar Die rote Strasse ‘El carrer roig’, 1918, Gesellschaft der Menschenrechte ‘Societat dels drets humans’, 1926, Besetztes Gebiet ‘Zona ocupada’, 1930 També conreà la poesia i la prosa

Els seus espectacles, generalment de carrer, es basen en el treball collectiu sobre temes d’actualitat i es distingeixen pel seu voluntari primitivisme i per la seva actitud de protesta Cal destacar-ne Christmas Story 1966, contra la guerra del Vietnam, i The Cry of the People for Meat 1969, amb temes bíblics, contra la política nord-americana al Tercer Món

Ha estat director de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega 1991-95 Ha dirigit la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona 2002 i des dels inicis 1998 el Teatre de Ponent de Granollers Ha estat professor de l’Institut del Teatre fins a la seva jubilació És fill del director de teatre Frederic Roda i Pérez i net del polític Frederic Roda i Ventura

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics Afgrunden , 1910, en films vagament reivindicatius en l’aspecte social Die Suffragette, 1913, en comèdies Engelein , 1913 i en films basats en obres literàries Hamlet , 1920 Fräulein Julie , 1921 Vanina Vanini , 1923 Hedda Gabler , 1924 Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925 Dirnentragödie , 1927 Unmögliche , ‘Impossible’, 1932