Resultats de la cerca

Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses…

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…

L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i…

Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…

El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans…

Onze cases i el temple parroquial de Montmagastrell es bastiren entre el 1756 i el 1780 al carrer Major i al de l’Església, transversal Al començament del s XIX hi havia una sola casa, la Casa Vella, però al llarg del segle s’hi constituïren vint-i-cinc cases més, al carrer Major, al de l’Església i al que comença darrere del temple, el de Ponent, ensems que s’urbanitzava el de les Escoles Unes 20 cases aixecades al segle XX han obligat a modificar el traçat del carrer Major, perllongant-lo vers ponent També s’ha construït la plaça Major L’església…

Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794…

Situat en un petit relleu del terreny, amb una extensa plana als peus, el nucli urbà és format per un carrer i alguna altra casa escadussera Del conjunt es destaca el gran edifici que havia estat el castell de les Puelles Una bona part de les cases han estat adquirides per gent de l’àrea barcelonina com a lloc de segona residència La festa major se celebra l’1 d’agost El terme de les Puelles pertangué als senyors de Puigverd fins al 1315 i sembla que hi restà vinculat És molt possible que no existís com a nucli poblat fins a l’inici del segle XVIII Fou un enclavament 3,12 km 2…