Resultats de la cerca

Catedràtic de pedagogia a Madrid 1944, fou director de l’Institut de Pedagogia San José de Calasanz i del seu òrgan, Revista Española de Pedagogía Introduí mètodes experimentals, i donà un nou accent a la dimensió espiritual Escriví Pedagogía de lucha ascética 1944, Formulario y tablas de estadística aplicada a la pedagogía 1944, Normas elementales de pedagogía empírica 1946, Principios de pedagogía sistemática 1960, La educación personalizada 1971, La educación en la España del siglo XX 1980, Principios de pedagogía sistemática 1981, Pedagogía visible y educación invisible 1987,…

Deixeble de Menéndez y Pelayo, fou professor de pedagogia a l’Escuela Superior del Magisterio, director de l’escola pràctica annexa a la normal de Madrid i de la publicació ‘El Magisterio Español’ Collaborà en diverses reformes de l’ensenyament i fou conseller d’instrucció pública 1921-30 Autor, entre d’altres obres, d' Escuelas graduadas 1899, Pedagogía 1912, Bibliografía pedagógica 1907-12 i Bibliografía pedagógica del siglo XX 1932-33

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Des del conservatori de Madrid, influí en les noves generacions de la postguerra cap a l’avantguarda musical Féu carrera també com a director d’orquestra Cal destacar de la seva obra Don Quijote velando las armas on fa ús de la tradició popular, 3 + 1 d’escriptura dodecatònica, Alea 68, Texturas y estructuras i Grupos tímbricos

Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…

Establert a Girona Publicà nombroses obres didàctiques escolars en castellà, que tingueren una gran difusió per tota la península Ibèrica i en alguns estats sud-americans especialment els diversos graus d’un mètode de lectura i un altre d’aritmètica, a més d’una Enciclopedia cíclico-pedagógica , a l’editorial Dalmau Carles Pla SA, de la qual fou el promotor El 1931 aquesta editorial inicià, amb obres de Joaquim Pla i Cargol, la publicació de la important “Biblioteca Pedagògica Catalana” per a l’ensenyament en català i, des del 1940 en castellà, d’obres d’història gironina del mateix autor

Setena llei espanyola de reforma de l’educació des del 1978, en fou el principal impulsor el ministre d’Educació José Ignacio Wert Entre els aspectes més rellevants que inclou cal esmentar l’establiment del castellà com a llengua vehicular d’escolarització en les comunitats autònomes amb llengua cooficial Preveu, a més, l’obligatorietat d’oferir educació exclusivament en castellà als alumnes dels pares que així ho desitgin, a càrrec de l’Administració dels governs autònoms L’assignatura de religió, bé que optativa, torna a puntuar en la nota mitjana S’introdueixen també proves úniques…

És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà representat a l’estudi general el 1585

És autor de diversos texts escolars sobre aritmètica i gramàtica castellana i d’una Gramàtica catalana que conté un vocabulari català-castellà i nombrosos refranys 1889

Collaborà a La Renaixença , La Vanguardia  i La Veu de Catalunya Publicà El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana 1869, deu edicions fins el 1925, Lectura bilingüe 1900 i Vocabulari català-castellà 1910