Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
dessulfuració
Química
Extracció del sofre i dels seus composts (àcid sulfhídric, sulfurs orgànics) continguts en el gas natural i els derivats del petroli.
La dessulfuració esdevé imprescindible a causa de la pudor i les propietats corrosives dels composts sulfurats El tractament amb amines permet de retenir l’àcid sulfhídric del gas natural i de recuperar, així, el sofre D’altra banda, hom porta a terme la dessulfuració del petroli i dels seus derivats, a les refineries, per procediments catalítics i aconsegueix, al mateix temps, d’augmentar l’índex d’octà de la gasolina
piròlisi
Química
Transformació d’un compost en una o més substàncies diferents per simple calefacció.
Aquest terme pot ésser aplicat tant a processos de descomposició com a isomeritzacions i formacions de composts de pes molecular més elevat que el de partida En general, la piròlisi depèn de l’estructura molecular, i els composts amb grups funcionals similars experimenten processos pirolítics anàlegs La piròlisi té una gran importància en els processos tèrmics no catalítics del craqueig i el reforming Unes altres reaccions de piròlisi importants en síntesi orgànica són la preparació del cetè, a partir de l’acetona, la descomposició dels àcids malònics malònic i acetoacètics…
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…
Avelino Corma i Canós
Avelino Corma i Canós
© The Royal Society
Química
Químic.
Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de…
L'afebliment de la capa d'ozó
L’exaltació antròpica de l’efecte hivernacle ha esdevingut un motiu seriós de preocupació mundial Però les conseqüències de l’abocament de gasos a l’atmosfera tenen encara altres cops amagats L’afebliment de la capa d’ozó, per exemple Tot i que en la dècada dels setanta ja s’havia apuntat la possible destrucció d’ozó estratosfèric, no fou fins l’any 1985 que realment s’observà el fenomen Un equip d’investigadors britànics, a partir de dades facilitades per la NASA, descobriren que cada primavera es produïa una disminució de la concentració d’ozó estratosfèric sobre l’Antàrtida, una mena de…
telomerització
Química
Denominació dels processos químics catalítics en què una o més molècules d’una substància susceptible de polimeritzar-se, es combinen amb els fragments d’una altra molècula, anomenada telogen els quals resten com a grups terminals de la cadena oligomèrica així formada, la qual rep el nom de telòmer
.
N'és un exemple CCl 4 + n CH 2 = CH 2 → Cl 3 CCH 2 - CH 2 n Cl, n ≤5 La fragmentació del telogen pot produir-se mitjançant un procés radicalari o, més correntment, per abstracció d’un protó amb una base forta Són catalitzadors emprats comunament en processos de telomerització l’azobisisobutironitril, o alguns complexos de reactius organolítics amb amines la telomerització controlada té aplicació en la preparació de composts α, ω-difuncionals
mineralitzador | mineralitzadora
Mineralogia i petrografia
Dit dels gasos magmàtics, tals com l’hidrogen, el vapor d’aigua, els composts de fluor, bor, sofre, carboni, etc, i també d’altres substàncies volàtils que provoquen o afavoreixen la formació de certs minerals en disminuir la viscositat del magma, en engrandir els límits de la temperatura de cristal·lització i actuar com a agents catalítics, en combinar-se amb alguns minerals que no es podrien formar d’una altra manera i en concentrar i extreure composts metàl·lics i d’altres de no metàl·lics del magma.