Resultats de la cerca

La reserva natural de les brucelles són els animals, sobretot el bestiar boví B abortus , el cabrú B mellitensis , el porquí B suis , l’oví B ovis i els gossos B canis La malaltia es pot transmetre a l’home per contacte directe o per la ingestió de productes dels animals, especialment la llet i els derivats Les tres primeres espècies són les principals causants de malaltia en l’home, la B canis l’afecta excepcionalment i la B ovis no l’afecta La B mellitensis , que fou la primera a ésser descoberta 1887 pel bacteriòleg britànic David Bruce, és la que provoca la major part de…

A divuit anys, coincidint amb el trasbals del 1968, abandonà casa seva per unir-se a l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua Durant una vintena d’anys, fins que no publicà la seva primera novella Non ora, non qui 1989, treballà en un grapat d’oficis com ara obrer especialitzat de la FIAT, paleta i camioner De formació autodidàctica, s’imposà l’aprenentatge d’idiomes, entre d’altres l’ídix i l’hebreu per a poder llegir directament la Bíblia, a la qual dedica un temps de lectura diària, tot i manifestar-se no creient Des de l’edició de la seva primera novella s’ha convertit en una de…

Els seus individus solen tenir una alçada d’1,60 m i fer un pes de 550 kg són ben conformats i d’aptituds per al tir lleuger Tenen el pelatge generalment de color negre

La capital és Corrientes És una plana formada de sediments sobre el sòcol cristallí hom hi pot distingir dos sectors lleugerament ondulats i un de pantanós al nord esteros de Santa Lucía i Batel, Laguna Iberá El clima hi és temperat càlid, amb temperatures mitjanes anuals de 20°C i precipitacions abundants entre 1 000 i 1 500 mm anuals La xarxa hidrogràfica és constituïda pel Paraná, que estableix els límits septentrional i occidental de la província, amb els seus afluents Santa Lucía, Corrientes, Sarandi i Guayquiraró, i el riu Miriñay i Aguapey, que comunica els dos grans rius El bosc en…

Estudià al Royal College of Music de Londres amb G Clinton Entre el 1964 i el 1971 fou solista a l’Abadia de Westminster, tasca que simultaniejà amb alguns enregistraments que el feren cèlebre, com ara la versió del Messiah de GF Händel dirigida per C Mackerras 1965 Ha estat convidat als principals festivals de música antiga d’arreu del món i ha participat en la recuperació d’obres antigues, com Erismena P Cavalli, tot i que també ha intervingut en estrenes d’òperes contemporànies, com El paradís perdut de K Penderecki 1979 i Akhnaten de Ph Glass 1984, i reposicions d’òperes de B Britten A…

El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward Osborne Wilson…

Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’òpera…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…

Era fill adoptiu d’una potentada família veneciana amb destacats representants en les arts i les lletres Estudià dret i, després d’intentar fer carrera en la jurisprudència romana, retornà a Venècia cap al 1620 i hi dugué a terme una intensa activitat cultural Fundà l’Accademia degli Unisoni, dedicada a la música A banda de les seves cròniques sobre la vida i els personatges musicals de la ciutat, entre les quals sobresurt una semblança de la soprano Anna Renzi 1644, la seva producció de llibrets d’òpera La finta pazza Licori , Proserpina rapita , Delia, o sia La Sera sposa del Sole , La…