Resultats de la cerca
Es mostren 836 resultats
Margarida I del Tirol
Història
Comtessa del Tirol (1335-62).
Filla d’Enric de Caríntia Heretà el Tirol del seu pare 1335, però, en morir el seu fill Meinhard 1363, hagué de cedir-lo als Àustria
Tractat de Passarowitz i fi de la guerra austro-turca
Tractat de Passarowitz i fi de la guerra austro-turca Els otomans han de cedir la Valàquia, una part de Sèrbia i el banat hongarès de Temesvar
sistema Wade
Lingüística i sociolingüística
Sistema de transcripció del xinès ideat per Francis Thomas Wade (1818-95) i modificat posteriorment per Herbert Allan Giles (1845-1935); per això és conegut també com a sistema Wade-Giles.
Molt difós a l’Occident a través del món cultural britànic, comença a cedir davant la difusió creixent del sistema pinyin , promogut pel govern de la República Popular de la Xina
gregari
Ciclisme
En el ciclisme, corredor que durant la cursa té per missió d’ajudar el capità de l’equip.
La seva activitat consisteix tant a obstaculitzar les maniobres dels contraris com a acomboiar el capità en una escapada o, fins i tot, a cedir-li la bicicleta pròpia en cas de necessitat
Aḥmad Shāh
Història
Gran mogol de l’Índia (1748-1754), fill i successor de Muḥammad Shāh.
Es preocupà molt poc pels afers d’estat El 1752 hagué de cedir a Aḥmad Shāh Durrānī, el Panjab i Caixmir Això provocà el descontentament, de manera que el 1754 el gran visir el deposà
renunciar
Cedir algú per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret).
afluixar
Posar un menor esforç en una tasca, una empresa, una contesa, etc; cedir.
monopròtic | monopròtica
Elisabet
Història
Comtessa de Barcelona, filla segurament de Llop Ató de Zuberoa, senyor de Jaca i Tena, i d’Ermengarda de Narbona.
En 1039-40 fou casada amb el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, de qui fou la primera muller Poc temps abans del 1050, ambdós esposos convingueren amb el vescomte Berenguer I de Narbona, oncle d’Elisabet, de cedir-li el comtat de Tarragona quan fos conquerit
tractat de Campoformio
Història
Tractat signat entre França (negociat per Bonaparte i ratificat pel Directori) i Àustria el 1797 a Campoformio (Friül), que posà fi a la Guerra d’Itàlia.
Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia