Resultats de la cerca

El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…

Les larves originen el nematogen fundador en entrar dins el cefalòpode que parasiten, el qual, per divisió, dóna els nematògens primaris que produeixen nous individus del mateix tipus, mitjançant una partenogènesi diploide en els sacs urinaris de l’hoste Dins aquest cicle pedogenètic hom parla també de nematògens secundaris

Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza molt amb el…

És bentònic, viu en aigües més profundes que la sípia i comparteix el seu hàbitat amb el calamarsó La conquilla interna escut és semblant a la de la sípia però té un fibló terminal llarg que sobresurt de l’animal viu i que ha fet que a certes regions de les costes catalanes l’animal sigui anomenat alternativament sípia de punxa o castanyó de punxa

Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’esòfag No té…

Pot atènyer fins a 1 m de longitud Neda molt de pressa i amb tant de vigor, que sovint el mateix impuls assolit el fa sortir fora de l’aigua Espècie pelàgica, viu sobre fons de sorra, i és freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic També és anomenada aluda

La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs

Poden assolir longituds de més de 15 m A l’edat mitjana donaren lloc a les llegendes del kraken o pop gegant que enfonsava les naus