Resultats de la cerca

Llur comportament depèn de la densitat, de la rigidesa i de les dimensions i estructura de la cèllula oberta o tancada Presenten unes propietats gairebé comunes en tots ells inalterables per la humitat i pels insectes, impermeables a l’aigua si la cèllula és tancada, no propaguen la flama, són de poc pes i tenen característiques iguals en totes direccions La temperatura màxima de servei TMS varia segons els polímers Les sèries més importants són les resines d’urea-formaldehid , en les quals l’escuma pot ésser carregada amb fibra de vidre o amiant, de TMS 40°C, emprada en construcció com a…

Representa la facultat que tenen els organismes vivents d’assimilar biomolècules idèntiques a les ja existents i d’organitzar-les en estructures complexes Els orgànuls cellulars es multipliquen per autoreproducció també ho és la multiplicació vegetativa de les plantes Contràriament, els virus requereixen una cèllula hoste per a poder reproduir-se

De vegades, la fallada es produeix en les primeres divisions del zigot i s’originen línies cellulars anòmales que formaran part de diversos òrgans de l’individu segons quina sigui la diferenciació posterior de les línies cellulars A causa del mosaïcisme, una mateixa alteració cromosòmica pot tenir diferent expressivitat en diversos individus afectats

Present a totes les cèllules eucariotes, és format per una xarxa de filaments proteics, els dos més importants dels quals són els filaments d’actina i els microtúbuls La seva similitud en tots els organismes eucariotes en fa suposar una aparició molt primerenca Tant els filaments d’actina com els microtúbuls intervenen en la generació de moviments cellulars i de les estructures i orgànuls interns, els quals estan units, directament o indirecta, al citoesquelet D’altra banda, els microtúbuls també participen en la reproducció cellular distribuint els cromosomes uniformement entre les dues…

Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…

A cada cella hi ha una estació base o punt d’accés que atén i gestiona les comunicacions dels abonats que es trobin en la seva àrea de cobertura Aquesta àrea se sol representar amb una forma hexagonal, imitant les celles d’una bresca construïda per abelles Aquesta representació facilita l’anàlisi i la gestió d’un sistema de comunicacions cellulars, malgrat que, en realitat, la cobertura d’una estació base depèn de diversos fenòmens que afecten la propagació de les ones ràdio, tals com l’orografia, la presència d’obstacles, etc Segons les dimensions de la cella i l’ús que se’n fa, hom parla de…

El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic…

Comença amb la formació del blastocel en la mòrula i es clou quan s’inicien els moviments cellulars de la gastrulació Representa un preludi dels importants fenòmens cellulars de migració i de diferenciació que tenen lloc durant la gastrulació

Durant el període de segmentació, el nucli es divideix un cert nombre de vegades dins la massa vitellina, sense que apareguin, però, límits cellulars definits Més tard, els nuclis formats migren a la perifèria, on formen una capa sincítica i apareixen els límits cellulars