Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Insurrecció Centralista
Història
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843-gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència.
Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el moviment fou…
Miguel de Vasconcelos
Història
Polític portuguès.
Secretari d’hisenda 1634 i d’estat 1635, secundà la política centralista castellana del comte duc d’Olivares Les seves mesures repressives i fiscals, molt rigoroses, provocaren diversos aldarulls En produir-se l’aixecament del duc de Bragança 1640, fou assassinat, i el seu cadàver fou passejat per Lisboa
Galeazzo (II) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-78).
Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca
Josep Maria Bosch i Tolsà
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843
Antonio Nariño
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític colombià.
Intellectual liberal, empresonat perquè traduí i publicà 1794 la declaració dels drets de l’home 1795-97 i perquè promogué la insurrecció de Nova Granada 1797, fou alliberat després de la revolució del 1810 i fou nomenat president de l’estat 1811 Centralista, s’enfrontà als federalistes, i més tard fou derrotat i fet presoner pels reialistes 1814 Alliberat, Bolívar el nomenà vicepresident de Colòmbia 1821
provincialisme
Història
Política
Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys…
Kwane Nkrumah
Història
Polític ghanès.
Estudià als EUA i a la Gran Bretanya i esdevingué un dels màxims dirigents de l’independentista Convention People's Party de Costa d’Or Primer president de la república de Ghana 1960, instaurà un règim centralista, unipartidista, progressista i panafricanista Però el 1966, durant un viatge a Pequín, fou derrocat i exiliat a Guinea Escriví diverses obres de política relativa a Àfrica i, sobretot, a Ghana, i una autobiografia
Laureano Sanz y Alfeirán
Història
Militar
Militar castellà.
Pel setembre del 1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista , en collaboració amb el general Prim Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat Poc després fou substituït per Ramon de Meer
Josep Maria Serraclara i Costa
Història
Republicà.
Germà de Gonçal Serraclara i Costa Advocat, s’afilià al partit federal orgànic El 1891 passà al partit centralista de Salmerón El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril del 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament Fou també tinent d’alcalde Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics aconseguí l’absolució de Ramon Sempau
Francisco Santa Cruz Pacheco
Història
Polític.
Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843 El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació 1854 El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí Es mostrà partidari d’O'Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas 1858 i més tard governador del Banco de España El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia Durant la Restauració encapçalà el grup…