Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ceri
Propietats físiques del ceri
©
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 58.
L’element natural, de massa atòmica 140,12, és una barreja de quatre núclids 140 88,48%, 142 11,1%, 138 0,25% i 136 0,1% hom li coneix deu isòtops artificials 133, 134, 135, 137, 139, 141, 143, 144, 145 i 146 Els minerals més importants que contenen ceri són la cerita, l' ortita o allanita i la monazita L’extracció del ceri i la seva separació dels altres lantànids, operació d’una gran complexitat, és feta actualment emprant resines bescanviadores d’ions o per extracció de les solucions dels nitrats en fase líquida Pot ésser obtingut amb un grau de puresa molt…
diòxid de ceri
Química
Pólvores pesants obtingudes per ignició de sals de ceri en presència d’aire, de color blanc.
És emprat principalment en recobriments de filtres infraroigs per a impedir la reflexió
sulfat de ceri (IV)
Química
Pólvores cristal·lines obtingudes en forma de tetrahidrat per escalfament d’òxid de ceri (IV) dissolt en àcid sulfúric concentrat; passen a anhídrid a l’entorn dels 180-200°C, i es descomponen a 350°.
És utilitzat com a agent oxidant, especialment en cerimetria
genísser
Història
Soldat d’infanteria de l’exèrcit turc.
Els geníssers, creats pel soldà Orhān al s XIV, eren integrats per captius educats en l’islamisme es distingiren per llur fanatisme, i assoliren tant poder, que sovint intervingueren en l’elecció dels soldans otomans Foren abolits per Mahmut II 1826
monazita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ceri, lantà, itri i tori, (Ce, La, Y, Th)PO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls generalment petits La seva duresa és 5-5,5 i la seva densitat 4,6-5,4, i és de color groc marronós o vermellós És un mineral accessori que hom troba sovint en els granits i sienites i en llurs sorres, les quals a vegades són explotades per obtenir ceri i terres rares
cèric | cèrica
cerós | cerosa
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids.
Dins aquest context hom classificava les terres rares en terres cèriques lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi i samari, terres tèrbiques europi, gadolini, terbi i disprosi i terres ítriques holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup provenia de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri, amb el qual ocorren conjuntament