Resultats de la cerca

Les curses més conegudes són el Tour de França , la Volta Ciclista a Catalunya, el Giro d’Itàlia , la Volta Ciclista a Espanya, així com les voltes ciclistes a Suïssa, a Bèlgica, a Flandes i a Holanda i la volta ciclista al Llevant Hi participen diversos equips de diferents estats El corredor que fa amb menys temps el recorregut és el guanyador Els vencedors de les etapes de vegades tenen bonificació de temps Per a la classificació per equips hom compta el temps dels tres primers corredors de cadascun Hi ha diferents premis de regularitat, de muntanya,…

Es desenvolupa íntegrament sobre asfalt, bé siguin competicions en línia, curses contrarellotge individuals o per equips, proves d’un dia o per etapes La bicicleta de carretera és el prototipus sobre la qual s’han desenvolupat la resta de màquines per a les altres especialitats La versió lúdica del ciclisme de carretera és el cicloturisme Els primers models de bicicleta es remunten al principi del segle XIX, i es divulgaren amb èxit per Europa amb un objectiu de transport i lúdic primerament i competitiu després El 1868 Saint-Cloud França acollí la primera competició ciclista i…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…

L’entrenador pilota una motocicleta de cilindrada petita, dotada d’un quadre que manté un corró mòbil a 60-80 cm de la roda posterior, i corre precedint el stayer per tal de vèncer la resistència de l’aire i d’obrir-li un “passadís” per on el ciclista pot augmentar la velocitat Aquest, al seu torn, acciona la bicicleta procurant de mantenir la seva roda anterior en contacte amb el corró mòbil Entre el campions d’aquesta especialitat més importants han destacat Parragon, Parent i Linast, de França, Verschuren, d’Alemanya RFA, i Guillem Timoner

El cicloturisme es pot desenvolupar de manera individual, establint itineraris amb l’objectiu de conèixer una zona determinada o prenent part de diferents esdeveniments que s’organitzen sobre carretera o en camins Les bicicletes de cicloturisme no divergeixen gaire dels models de carretera i tot terreny segons la llargada del recorregut, la quantitat de dies i el tipus de terreny per on es desenvolupi l’excursió Els orígens El naixement del cicloturisme és parallel al de la bicicleta Tot i que en un primer moment aquesta fou un estri de transport, les classes benestants les utilitzaven per a…

La història del ciclisme, després de l’època de pugna artesanal per aconseguir un giny definitiu célérifère , draisina, etc, s’inicià amb el velocípede Aviat els seus adeptes esdevingueren prou nombrosos per a permetre de dur a terme la primera competició a Saint-Cloud el 1868 L’any següent, simultàniament amb l’organització de la prova París-Rouen 300 inscripcions, aparegué la primera revista especialitzada en el naixent esport Le Vélocipède Illustré , creació de Richard Lesclide, collaborador de Victor Hugo, i també el primer reglament per a competicions velocipedistes, atribuït a Michel…

La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club …

És regulada per la Unió Ciclista Internacional i practicada, sobretot, a l’Europa central

Varia segons la multiplicació i la mida de la roda de darrere El ciclista, mitjançant el canvi de marxes, varia el desenrotllament segons el relleu del terreny