Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Osías Wilenski Schor
Música
Compositor, pianista i cineasta argentí.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on cursà piano amb Vicente Scaramuzza, i més tard estudià harmonia i composició amb Erwin Leuchter, vienès emigrat a l’Argentina que havia estat alumne d’Alban Berg, a través del qual s’inicià en el dodecatonisme De petit fou considerat un nen prodigi Gràcies a una beca concedida per la Fundació Williams viatjà als Estats Units, on amplià els estudis de piano amb Simon Barer a la Juilliard School de Nova York Posteriorment feu carrera internacional com a solista de piano, amb concerts als Estats Units i a l’Amèrica del Sud La dècada de 1960…
Käbi Laretei
Música
Pianista sueca d’origen estonià.
Inicià els estudis al Conservatori de Tallinn Durant la Segona Guerra Mundial, refugiada a Suècia, fou alumna de la pianista hongaresa Annie Fischer a Estocolm Debutà el 1946 a la capital sueca i posteriorment continuà els estudis a Suïssa amb Edwin Fischer, Anna Hirzel Langenhan i Paul Baumgartner Finalment clogué la seva formació a Stuttgart amb Marieluisa Strub Moresco El seu repertori inclogué un gran nombre d’obres d’autors contemporanis, i fou especialment notable la seva interpretació de Ludus tonalis , de Paul Hindemith, que estrenà al Carnegie Hall i posteriorment enregistrà en disc…
Lluís Graner
Música
Productor, empresari català i pintor.
Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…