Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
batedora
Alimentació
Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.
Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent
extractor de Soxhlet
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Aparell per a l’extracció contínua d’un sòlid per un solvent calent.
Consisteix en un dipòsit de vidre, dotat d’un sistema de sifó per al buidatge automàtic i un braç lateral per a la circulació dels vapors provinents d’un matràs bullidor acoblat a la part inferior de l’aparell, a l’interior del qual hom colloca un cartutx de paper porós que conté el sòlid del qual hom vol extreure la substància sòlida, de tal manera que el líquid condensat en un refrigerant acoblat a la part superior hi degoti
biodisponibilitat
Alimentació
Farmàcia
Fracció o percentatge alliberat d’una substància administrada (droga) o ingerida (aliment) que resulta útil o que és biològicament activa en ingressar a la circulació general o en atènyer l’òrgan a què va destinada.
Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…