Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Melcior de Bou i de Margarit-Biure
Literatura catalana
Erudit i poeta.
Darrer marquès d’Aguilar Durant la Revolució Francesa es refugià a Espanya i residí a Barcelona el 1809 tornà a França i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa Poeta classicista en francès d’escàs relleu, emprengué la traducció a aquesta llengua de Las flors del Gay Saber , la qual fou revisada i publicada pòstumament per Adolphe-Félix Gatien-Arnoult com a obra pròpia Presentà a l’Acadèmia dels Jocs Florals diversos estudis sobre la història de la llengua romana, identificant el català amb l’occità
Laureà Dalmau i Pla
Literatura catalana
Poeta, narrador i comediògraf.
Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a “Harmonia”, “L’Escena Catalana”, “Revista Catalana”, “Ofrena” i “Vibració” Fou un dels fundadors de “Catalanitat” 1910-11 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 Deixà inèdits diversos poemes, contes i…
Scipió i Aníbal
Literatura catalana
Traducció de l’Africa de Francesco Petrarca, feta per Antoni Canals entre els anys 1399 i 1410, i dedicada a Alfons, duc de Gandia.
Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…
Joan Eiximeno
Literatura catalana
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actesculturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista “La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo”, de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com “Joventut”, “El Eco de Sitges”, “Pèl & Ploma”, La Revista , “L’Amic de les Arts”, El Poble Català , “Arc Voltaic” i “UnEnemic del Poble”, entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de…
Pau Piferrer i Fàbregas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
De família molt humil, pogué estudiar al collegi de Sant Pau del Camp i es graduà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Fou bibliotecari de la biblioteca de Sant Joan i, poc abans de morir, guanyà una càtedra de l’institut La seva vida, curta i malaltissa, estigué sempre marcada per contrarietats econòmiques, sentimentals i polítiques, que el limitaren professionalment Collaborador d' El Vapor , la seva obra més important fou la iniciació dels Recuerdos y bellezas de España , illustrats per F X Parcerisa compongué dos volums sobre Catalunya —el segon acabat per F Pi i Margall—…
Anna Maria de Saavedra i Macià
Literatura catalana
Poeta i traductora.
Vida i obra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a “Penedès” poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el 1925, en ocupar…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
Joan Ramis i Ramis
Literatura catalana
Autor dramàtic, poeta i historiador.
Vida i obra Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a Mallorca i escriví les primerespoesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular El 1767 es graduà en drets a Avinyó De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví la tragèdia↑ Lucrècia 1769, en alexandrins apariats i cinc actes —la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, important per la novetat que suposa l’estètica classicista en el teatre català, per l’ambició…
Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…
,