Resultats de la cerca

Una bona imatge de marca assegura a l’empresa l’existència d’una clientela estable al llarg del temps

Consistia en l’ofrena que un client devotus, soldurii feia de la seva vida a una divinitat, en canvi de la del seu senyor o cap militar, quan aquest, per causa d’una guerra, corria perill de mort En cas que el seu cap morís, el client havia de suïcidar-se

Conreà el retrat —tingué de clientela la burgesia i la noblesa txeca—, la pintura de gènere i la decoració mural Diferí dels seus contemporanis romàntics per l’estil, que evita l’anècdota i avança ja el realisme, del qual fou l’introductor al seu país

Amb la manumissió per disposició testamentària o mitjançant un pagament determinat s’establia una relació de clientela, equiparable a la de consanguinitat natural Durant la dictadura militar d’Almansor els mawlà constituïren una aristocràcia burocràtica amirita que encapçalà, després, diverses taifes Mubārak i Muẓaffar a València, Labib a Tortosa, Ḫayrān, etc

Els seus viatges a París 1764 i Itàlia 1773-75 li portaren la influència de la pintura neoclàssica Conreà exclusivament un retrat elegant i inexpressiu, no psicològic Retratista de moda, en enamorar-se de la futura lady Hamilton, abandonà la seva clientela per fer d’ella gairebé l’únic tema de la seva obra Ariadna 1875, National Maritime Museum, Greenwich Les seves pintures es caracteritzen per la textura neta i sòlida, així com pel despullament compositiu, ja neoclàssic

Engloba la zona suburbana de relacions generals directes migracions quotidianes de mà d’obra i d’empleats, freqüentació de mercats, forniments alimentaris frescs, comunicacions telefòniques dominants, etc, l’extensió regional de relacions comercials dominants zona d’activitat de la banca local, freqüentació de fires periòdiques, etc, l’àrea de relacions comercials particulars d’alguns centres i també l’extensió regional de la influència intellectual reclutament escolar o universitari, zona de difusió de la premsa local, zona de clientela d’hospitals i clíniques, etc

És una placa de bronze que porta escrit el decret del 18 de novembre del 90 aC pel qual el general Gneu Pompeu Estrabó, pare de Pompeu el Gran, concedeix el dret de ciutadania romana als trenta equites hispànics que formaven la turma saluitana per llur comportament, especialment en els combats lliurats a la vora d' Asculum avui Ascoli durant les guerres màrsiques Hi ha una llista amb els noms dels cavallers i llur origen —entre els Pirineus centrals i la vall de l’Ebre—, i és un testimoniatge de l’existència a Hispània d’una clientela pompeiana