Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
cloroplast
El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
ADN del cloroplast
Bioquímica
ADN d’orgànuls, localitzat als cloroplasts, en cada un dels quals hi pot haver fins a 30 molècules circulars.
Segons els càlculs efectuats, hom creu que el cloroplast té un potencial genètic més gran que el mitocondri
tilacoide
Biologia
Botànica
Doblegament en forma de sac de la membrana interna del cloroplast
.
En els tilacoides és continguda la clorofilla del cloroplast, i uns quants d’ells apilats formen un grànul o gra
grànul
Biologia
Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre i de 0,15 a 1,5μ de gruix, constituït per una pila de 5 a 20 sacs discoides aplanats, formats com a prolongació dels tilacoides, la membrana dels quals és formada per un mosaic de quantosomes.
Els grànuls o grans contenen la major part de la clorofilla del cloroplast, i al microscopi òptic tenen l’aspecte de teques arrodonides d’un color verd més fosc A les fulles, arriben a haver-n'hi de 40 a 60 per cloroplast
Filogènia de les algues
L’arbre filogenètic de les algues encara es troba en construcció El cloroplast, l’estructura cellular i les anàlisis de genètica molecular han aportat nombroses dades que han servit de base per a donar coherència a les principals línies filogenètiques, que actualment es considera que són dues les algues procariotes, o cianoprocariotes, i les algues eucariotes La teoría endosimbiòtica 1 Cianoprocariota 2 Plastidi 3 Membrana interna del cianobacteri 4 Membrana externa del cianobacteri 5 Membrana del fagosoma 6 Nucli primari 7 Mitocondri primari 8 Membrana del fagosoma de l’hoste…
cromatoplasma
Botànica
Part perifèrica del citoplasma de les esquizofícies, on hi ha els pigments assimiladors.
D’estructura molt rica en làmines, correspon segurament a un sol cloroplast parietal
plastidi
Biologia
Botànica
En les cèl·lules vegetals, orgànul revestit per una doble membrana unitària i que típicament conté pigments.
Els principals tipus de plastidis són l'amiloplast, el cloroplast, el cromoplast i el leucoplast
Andreas Franz Wilhelm Schimper
Botànica
Geografia
Botànic i geògraf alsacià.
S'especialitzà en citologia i elaborà una teoria sobre els plasts introduí el terme cloroplast És considerat com un precursor de la moderna ecologia Publicà Pflanzengeographie 1898
clorofil·la
Bioquímica
Pigment verd que presenten les plantes i els protocarionts fotosintetitzadors, d’estructura porfirínica amb un àtom de magnesi central, de fòrmula
.
Les principals clorfilles són les a i b , que es troben en les plantes superiors i en les algues verdes Per a la clorofilla a , R = CH 3 per a la b , R = CHO La clorofilla c es troba en diatomees, dinoflagellats i feòfits fonamentalment, la clorofilla d , en els doròfits, i la bacterioclorofilla , en els bacteris Les diferències entre aquestes clorofilles són relativament petites, però totes tenen llur fució específica en la fotosíntesi En les plantes superiors, la clorofilla es troba al cloroplast, on té lloc la fotosíntesi Industrialment la cloroflla és utilitzada en la…