Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
codi internacional de senyals
Transports
Catàleg de senyal
, fets mitjançant banderes especials, que té per finalitat permetre als vaixells de comunicar-se entre ells o amb els semàfors.
llum Aldis
Transports
Projector de petites dimensions, usat per a fer senyals lluminosos amb codi Morse.
balisa no-direccional
Transports
Radiofar no direccional.
Pot ésser una estació específica, identificable pel codi en Morse que emet contínuament, o una emissora convencional de la qual hom coneix l’emplaçament de l’antena Rebut el senyal per l’aeronau, l' ADF de bord indica la direcció en què l’avió hauria d’anar per a trobar l’estació És un sistema antic, de suport a la navegació aèria , poc fiable per les distorsions que experimenta tempestes, interferències, etc
avançament
Transports
Acció d’avançar un vehicle un altre vehicle.
El codi de circulació regula l’avançament, que s’ha de fer, llevat d’alguns casos de circulació urbana, pel costat esquerre o el dret, segons que la circulació sigui de mà dreta o de mà esquerra ès prohibit l’avançament a les corbes que no deixin veure tota l’amplada de la carretera en una longitud de 200 m com a mínim i també a menys de 100 m dels canvis de rasant sense visibilitat
locomotora
© Fototeca.cat-Corel
Transports
Giny apropiat per a córrer sobre carrils, proveït d’un sistema d’automoció i destinat a remolcar vehicles ferroviaris.
Segons la funció, hom distingeix les locomotores de maniobra i les de línia Segons l’origen de la força motriu, poden ésser de locomotora de vapor , locomotora elèctrica o amb motor locomotora dièsel Existeix també la locomotora de turbina de gas , proveïda d’una turbina accionada per gasos de combustió d’olis pesants, i la locomotora de gas turboelèctrica , equipada amb turbina, generador elèctric i motors elèctrics de tracció Les locomotores elèctriques, com també les locomotores dièsel, són simètriques, i poden circular indistintament en l’un sentit o en l’altre Existeix un codi…
senyal
Transports
Bandera, llum, objecte de forma convencional, etc, emprat a terra, a mar o a bord d’una embarcació, per tal de facilitar la navegació o establir comunicació entre les embarcacions o entre les embarcacions i terra.
Els senyals fets a bord d’una embarcació, els existents a la mar i els fets o existents a terra i destinats a les embarcacions solen ésser considerats en dos grans grups els senyals visuals i acústics i els senyals radiotelefònics i radiotelegràfics Són senyals els fars, les balises, els semàfors amb llurs boles, cons, etc, de diferents colors, les banderes, les sirenes, les llampades ja sia per reflexió de la llum del sol, mitjançant heliògrafs, ja sia per emissió de llum, mitjançant làmpades, etc Els senyals nàutics són sotmesos a un Codi internacional de senyals , que comprèn…
avaria
Transports
Dret marítim
Qualsevol despesa extraordinària o eventual, durant la navegació.
Inclou tant la que és feta per conservar el vaixell o la càrrega com la destinada a la reparació de danys o espatlladures que sofreixen el vaixell i les mercaderies, des de la sortida del port o de la seva càrrega fins a l’arribada del port de destinació o a la seva descàrrega, onsón consignades Hom anomena avaria simple la despesa o dany al vaixell o a la càrrega que no repercuteix a tots els interessats en el vaixell o en la càrrega i avaria comuna o grossa la que comporta una utilitat o evitació de major dany per a tots els interessats Les conseqüències de la primera són suportades per…
canvi marítim
Transports
Dret marítim
Contracte aleatori pel qual el capità o patró d’un vaixell manllevava una quantitat per a despeses de reparació, negociació de mercaderies, etc, amb la condició que, si el viatge arribava a bona fi, a més de tornar el principal, pagaria un premi determinat al prestador.
Aquest, per la seva banda, assumia el risc dels béns sobre els quals hom havia contractat el canvi —buc, càrrec, nolis guanyats, o tot plegat—, de manera que, en cas de destrucció d’aquestes garanties, perdia el capital donat i el premi convingut Aquest contracte, regulat ja en el Llibre del Consolat de Mar i documentat des del 1230, complia alhora funcions d’assegurança i de crèdit per a la navegació Podia ésser ell mateix objecte d’assegurança i fou reglamentat conjuntament amb aquesta a les ordinacions de Barcelona del 1435, el 1458 i el 1484 Fou habitual als Països Catalans als s XIII,…
accidentalitat
Transports
Índex dels accidents registrats en un indret en unes condicions determinades de clima o de trànsit.
A Espanya, el 2008, hi hagué 1 929 accidents mortals a la carretera, amb 2 181 víctimes mortals durant les 24 hores i 866 ferits greus, segons dades de la DGT En el quinquenni 2003-08, s’observà una marcada disminució del nombre d’accidents mortals 44% menys, de víctimes mortals 45,9% menys i de ferits greus 58,3% menys Així, d’onze morts diaris de mitjana el 2003 es passà a sis morts el 2008 A Catalunya, aquest mateix any, hi hagué 251 accidents mortals el 44,5% menys que el 2003 —452— amb 287 víctimes mortals el 43,9% menys que el 2003 —512—, segons dades de la DGT Pel que fa al tipus d’…
barateria
Transports
Dret marítim
Acte il·lícit, comès pel capità d’un vaixell, el qual genera una responsabilitat que pot recaure sobre els naviliers.
Enclou, genèricament, els danys causats al vaixell i a la càrrega per imperícia o oblit del capità, els robatoris i les faltes de la tripulació, el fet de prendre una ruta equivocada o d’un canvi de rumb equivocat, el no-compliment del Reglament internacional per a prevenir els abordatges en la mar , i d’altres lleis sobre duanes, policia, sanitat o navegació En el Llibre del Consolat de Mar apareixen els mots barater i baratador aplicats tant al capità com al mestre d’aixa, en el sentit d’"aquell qui fa tractes fraudulents” Les ordinacions generals de Bilbao 1554 la defineixen com tota mena…