Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
bosc coetani
Silvicultura
Geobotànica
Bosc en què tots els arbres són de la mateixa edat.
Si els arbres d’un bosc tenen edats diferents o, també, alçades diferents, hom parla de bosc no coetani
Agatharcus
Pintura
Pintor grec, del final del s V aC, coetani de Zeuxis.
Pintà la decoració de la casa d’Alcibíades i també, sembla, decoracions per al teatre
Gausfred de Cabrera
Història
Primer senyor del castell de Cabrera del qual hom té notícia documentada (1002-17).
Coetani d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona
Charles Van Lerberghe
Literatura francesa
Poeta belga d’expressió francesa.
Coetani de MMaeterlinck, és probablement el màxim representant del moviment simbolista al seu país Les seves obres més conegudes són Entrevisions 1897 i La chanson d’Eve 1904 Després d’una breu estada a Itàlia, publicà un drama satíric titulat Pan 1906, on descriu l’enfrontament entre paganisme i cristianisme
escola de Cnidos
Escola de medicina que, juntament amb la de Cos, dominà el panorama de la medicina grega antiga.
Hi predominaren les teories numèriques, residu de l’escola pitagòrica en la concepció de les malalties, les quals eren considerades més aviat des del punt de vista de la patologia local de cada òrgan que no pas general La seva època de més activitat correspon als s VI-V aC En foren els metges més destacats Ctèsies, coetani d’Hipòcrates, Eurió, Èudox i Crisip
Francisco Durrio
Arts decoratives
Escultura
Escultor, ceramista i orfebre.
A París s’entusiasmà per l’obra de Gauguin, de qui fou amic Vers el 1904 conegué Picasso, per qui sentí també una gran admiració i a qui ajudà molt La seva obra, influïda pel simbolisme coetani, i particularment per Redon i Gauguin, revelà un protoexpressionisme, i fou de transició entre l’escultura de Rodin i la de Maillol Creà joies, vasos i jardineres
Félix María Samaniego
Literatura
Escriptor castellà.
Fidel al corrent didàctic del neoclassicisme, conreà el gènere de la faula, amb què es féu famós, com el seu coetani Iriarte Les seves Fábulas morales 1781 es basen en els models tradicionals Fedre, Isop, La Fontaine, etc Escrites en vers, el seu estil, bé que prosaic, no manca d’una certa gràcia descriptiva Cal recordar La cigarra y la hormiga, Las moscas, La lechera , etc Enemistat amb Iriarte, escriví contra ell l’opuscle Observaciones sobre las fábulas literarias
El Teatre Català
Setmanari
Setmanari publicat entre el 1912 i el 1917, dirigit per Francesc Curet.
Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani
Francesc Jover i Casanova
Pintura
Pintor.
Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel…
Església de Pedrós (Albatàrrec)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix el titular, era situada a l’esquerra del Segre i a uns 6 km al sud de Lleida, en un turó testimoni que dominava la via que anava de Lleida a Tortosa Aquest indret tan estratègic va ser aprofitat durant l’etapa musulmana per construirhi possiblement una torre de guaita o de comunicacions entre el sector de les Garrigues i la ciutat de Lleida Així semblen demostrar-ho les estructures arqueològiques d’època andalusina El seu repoblament sembla que seria coetani als llocs propers d’Albarés o Albatàrrec, durant la segona meitat del segle XII,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina