Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
James Joseph Sylvester
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Fou professor a Oxford 1883-97 Féu estudis sobre àlgebra, la teoria de nombres, les equacions i la geometria analítica, i establí la teoria dels invariants amb la collaboració del seu amic Arthur Cayley
Charles Sturm
Matemàtiques
Matemàtic suís, naturalitzat francès.
El 1827 mesurà, amb la collaboració de JDColladon, la velocitat del so dins l’aigua al llac Léman Féu recerques en òptica, mecànica, equacions diferencials, etc, i el 1829 enuncià un famós teorema sobre les arrels de les equacions algèbriques
Oscar Zariski
Matemàtiques
Matemàtic rus naturalitzat nord-americà.
Féu recerques en geometria, camp en què aplicà els mètodes de l’àlgebra moderna, sobre transformacions, funcions holomòrfiques abstractes, sistemes lineals, etc Publicà nombrosos articles i obres, com ara Algebraic Surfaces 1935 i Commutative Algebra 1958-60, amb la collaboració de PSamuel
Josep Bonet i Vinyals
Matemàtiques
Matemàtic, germà de Joaquim Bonet i Vinyals.
Professor 1851 i director 1861 de l’Escola de Nàutica de Barcelona Publicà, en collaboració amb Ezequiel Calvet, les famoses Tablas de Logaritmos Españoles 1847 i una Colección de Tablas para varios usos Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo
Haskell Brooks Curry
Lògica
Matemàtiques
Filosofia
Lògic i filòsof de la matemàtica nord-americà.
Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista
Jean Dieudonné
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Membre fundador del grup francès Nicolas Bourbaki Treballàt en moltes parts de les matemàtiques actuals topologia general, espais vectorials topològics, grups clàssics, història, didàctica de les matemàtiques Publicà nombrosos articles i llibres Cal destacar els Éléments de géometrie algèbrique , una obra monumental elaborada amb la collaboració d’A Grothendieck, i els Éléments d’Analse El seu esperit impregnà els professors de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona en el període dels anys seixanta
Alfred Tarski
Lògica
Matemàtiques
Lògic i matemàtic polonès naturalitzat nord-americà.
Pertanyent al cercle de Varsòvia i professor de la Universitat d’aquesta ciutat, emigrà als EUA, on fou professor a Berkeley Especialitzat en problemes sintàctics i semàntics, elaborà una lògica polivalent i féu importants aportacions a la teoria de la mesura i a la metamatemàtica A més dels seus nombrosos articles, cal destacar O logice matematycznej i metodzie dedukcyjnej ‘Introducció a la lògica i a la metodologia de les ciències deductives’, 1936, Undecidable Theories ‘Teories indecidibles’, 1953, en collaboració amb AMostowsky i RMRobinson, Logic semantics, Mathematics 1956 i Ordinal…
Johannes von Neumann
Matemàtiques
Matemàtic hongarès naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any 1952 És autor,…
Pere Menal i Brufal
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en collaboració amb d’altres…
Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Matemàtiques
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1932 amb la finalitat d’agrupar científics de diferents activitats.
Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…