Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…
Le Passant
Història
Publicació rossellonesa bimensual que aparegué del 1884 al 1886, de caràcter literari i artístic; a partir de 1885 prengué un marcat to parisenc.
Era dirigida per Amédée Reynès i hi collaboraren Théodore de Banville, Paul Bourget, François Copée, José-Maria de Hérédia, Pierre Loti, Frederic Mistral, Jean Richepin i Sully-Prudhomme
La Cagoule
Història
Nom donat al Comité Secret d’Action Révolutionnaire, organització francesa d’extrema dreta composta, entre altres, per dissidents d’Action Française, que actuà entre el 1932 i el 1940; els cagoulards es proposaven d’enderrocar el règim republicà mitjançant el terrorisme.
Durant la Segona Guerra Mundial una gran part dels seus membres i el seu dirigent, Eugène Deloncle, collaboraren amb el govern de Vichy un grup de dissidents, però, actuà amb la resistència
Josep Pujol i March
Història
Propietari rural que fou corregidor de Barcelona l’any 1810, el primer a establir el català com a llengua de l’administració.
Polític del grup conegut com els afrancesats, que collaboraren amb el rei Josep I d’Espanya 1808-14 Fou el primer a impulsar la publicació en català del Diario de Barcelona i d’introduir la llengua a l’administració pública
Ruscino
Història
Revista d’història i d’arqueologia, principalment del Rosselló, que aparegué a Perpinyà del 1911 al 1926, fundada i dirigida per P.Vidal.
Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane Publicà una gran quantitat de documents importants i hi collaboraren, entre molts d’altres, FPThiers, Alart, PPuiggarí, PVidal, JCalmette, EAragon —que la dirigia el 1920—, JSPons i MRobin
Estudios
Història
Publicació mensual anarcosindicalista en castellà, apareguda a València en 1929-39, editada per J.Juan Pastor com a continuació de «Generación Consciente» (Alcoi, 1923-25; València, 1925-28).
De divulgació científica i ideològica, donà especial importància als temes pedagògics, mèdics i de formació sexual, així com a la presentació illustracions d’Helios Gómez i Monleón, entre d’altres Hi collaboraren regularment Isaac Puente, Pere Foix Delaville , Noja Ruiz, Marí Civera, Gaston Leval, Ramón JSender, Camillo Berneri i, a partir de 1935-36, el metge Fèlix Martí i Ibáñez
L’art català
Història
Art
Compendi de la història de l’art del Principat, editat (1955-58) per Aymà SL de Barcelona, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.
És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer
Foment de la Producció Espanyola
Història
Entitat proteccionista creada el 1876 per Pere Bosch i Labrús com a escissió del Foment de la Producció Nacional.
En fou el primer president el doctor Letamendi, i l’objectiu bàsic d’aquesta institució era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya Entre els principals actes que organitzà cal ressaltar les conferències sobre arts i oficis 1880-81 i la manifestació proteccionista del 1881 Hi collaboraren JRoca i Roca, PEstasen i Cortada, TBaró, JFiter i Inglès, ABlanch, Jd’Argullol i Serra, MAngelón, VAlmirall i Llozer i JMaluquer i Viladot El 1889 es fusionà amb l’Institut del Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat entre les…
conspiració de Vilafranca de Conflent
Història
Complot organitzat a Vilafranca de Conflent, el 1674, per patriotes catalans oposats a la dominació francesa que els havia imposat el tractat dels Pirineus
(1659).
L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets angelet , que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració També hi collaboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler segon cònsol de Vilafranca, Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló, que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el lloctinent de…