Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
cola
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries, de la família de les esterculiàcies, que comprèn unes 100 espècies de l’Àfrica i de l’Amèrica tropicals, dues de les quals ( C.nitida
i C. acuminata
) són conreades per la llavor, la nou de cola
, rica en cafeïna i en teobromina.
Aquesta és usada pels pobels africans com a masticatori estimulant i en medicina com a estimulant estomacal, tònic, analèptic i astringent intestinal
cola
Alimentació
Beguda carbònica en la qual són utilitzats extractes de cola.
És fortament acidulada amb àcid fosfòric, acolorida amb caramel, edulcorada amb sucre i aromatitzada amb barreges complexes d’aromatitzants naturals i artificials del tipus llima, llimona, etc Pels volts del 1880 hom començà a fer begudes carbòniques amb cola als EUA, les quals contenien extractes de coca i de cola posteriorment aparegueren algunes patents que hi incloïen també cafeïna i teobromina, les quals li donen un valor estimulant En aquest camp és important el químic John Pemberton, el qual entre 1884-85 creà la beguda mundialment coneguda com a Coca-…
cola
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Aiguacuit
i, en general, qualsevol substància adhesiva emprada per a enganxar ( adhesiu
).
cola
Indústria tèxtil
Compost de diverses substàncies, la majoria amilàcies, que després de cuites serveixen per a aprestar els fils d’ordit i n’augmenten la resistència.
Coca-Cola
Economia
Empresa nord-americana fundada a Atlanta el 1887, per explotar la recepta d’un refresc inventat pel farmacèutic John Pemberton.
Actualment Coca-Cola constitueix la primera empresa mundial productora de begudes analcohòliques, i té filials a gairebé tots els estats del món A la dècada dels setanta n'inicià la producció a l’URSS i a la Xina Des del 1954 començà a diversificar la seva producció altres begudes refrescants, vins a Califòrnia i el 1982 adquirí la societat cinematogràfica Columbia La filial espanyola fou constituïda a Madrid el 1930, però la seva expansió començà a la dècada dels cinquanta L'empresa catalana Cobega fou la principal embotelladora i distribuïdora a l'Estat espanyol des del 1951…
cola de pintor
Pintura
Mucílag obtingut en fred per hidròlisi de midons o farines de diferents procedències, tractats amb lleixiu d’hidròxid sòdic o amb clorus de manganès, zinc o calci.
És presentada en forma de pasta espessa gomosa, que, aclarida amb aigua, és utilitzada en pintura industrial a la cola
cola de fuster
Tecnologia
Substància adhesiva, antigament emprada en fusteria per a enganxar peces de fusta, aplacar fulloles i collar metxes als respectius allotjaments en portes, bastiments, etc; la més emprada era l’ aiguacuit
, que hom dissolia en aigua i calia aplicar en calent.
Actualment hom empra encara la cola blanca , obtinguda a base de caseïna, que té el gran avantatge de poder ésser aplicada en fred, tot i que va essent progressivament substituïda pels diversos tipus d’adhesius sintètics adhesiu sintètic
Trofeu Tomàs Cola
Boxa
Competició de boxa amateur disputada a Barcelona des del 1940.
Rebé el nom del púgil castellonenc Tomàs Cola Alberic Fou organitzat per la delegació catalana de la Federació Espanyola de Boxa i es disputà a la sala Iris Park Hi competiren púgils en les categories de pes mosca, gall, ploma, lleuger, superlleuger, mitjà i fort Posteriorment, la Federació Catalana de Boxa s’encarregà de la seva organització
Cola di Rienzo
Història
Tribú de Roma.
Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…
Tomàs Cola Alberich
Boxa
Boxejador.
Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina