Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
les Garrigues
Comarca del Llenguadoc, Occitània, als departaments francesos d’Erau i de Gard, al SE de les Cevenes.
Constituïda per baixos altiplans calcaris, és drenada per l’Erau i per afluents del Roine Pel que fa a l’agrícultura és una comarca pobra, només hi són conreades petites conques fèrtils fruiters i vinya
Perigord
Comarca del NE d’Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Charente, de la qual és continuació.
Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La comarca es…
el Perapertusès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al límit amb la Fenolleda, de la qual és separada per la línia de crestes que forma la carena principal de les Corberes, a llevant del roc de Querbús.
Comprèn la capçalera de l’Aglí on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera, que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau, que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important El centre de l’antic pagus o vescomtat del Perapertusès era el castell de Perapertusa Aquest…
Pessac
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, al departament de la Gironda, França, al SW de Bordeus.
Centre d’una famosa comarca vinícola, té, a més, indústries alimentàries, de mobles i de teixits
Salon de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, al N de Marsella.
És centre d’una rica comarca olivarera Església gòtica de Sant Llorenç dels s XIII-XIV, època en què la ciutat pertangué als arquebisbes d’Arle
Cavalhon
Ciutat
Ciutat de la Provença, Occitània, al departament de la Valclusa, França.
Situada en una comarca ben irrigada, prop de la Durença, és un centre productor i comercial de fruites primerenques, especialment melons Disposa també d’activitat industrial caldereria, tallers mecànics, fabricació d’envasaments i embalatges, arts gràfiques i destilleries d’alcohol
Velai
País d’Occitània, que correspon aproximadament al departament francès d’Alt Loira.
És una zona d’altiplans basàltics i granítics on abunden les pastures i per on s’obren pas les altes valls del Loira i de l’Alier Hom hi conrea cereals i fruiters i hi és important la ramaderia d’ovins, però l’activitat típica de la comarca són les puntes El centre i principal nucli urbà és Lo-Puèi
Comtat Venaissí
Ciutat
Regió històrica de Provença, Occitània, al N de la Durença, centrada per la ciutat de Carpentràs, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Estigué sota la dominació dels reis d’Arle fins el 1032 Des del 1125 fou possessió dels comtes de Tolosa, en feu de l’Imperi, sota el nom de marquesat de Provença Després de la croada albigesa, el rei de França l’ocupà 1271 i el donà a la seu papal de Roma quan Climent V traslladà el papat a Avinyó 1309 es convertí en un estat pontifici Després del retorn del papa a Roma 1377, romangué encara com a terra pontifícia, i el papa hi era representat per un legat Ocupada per les tropes franceses en diverses ocasions 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revolució Francesa hi triomfà definitivament el 1790, i…
Montalban
Ciutat
Ciutat de Guiena, Occitània, capital del departament de Tarn i Garona, França.
És situada a la zona de contacte entre el Baix Carcí i l’extrem occidental del Llenguadoc Emplaçada a la confluència dels rius Tarn i Tescon, és un centre comercial i administratiu, mercat d’una comarca agrícola i ramadera, que estén la seva influència a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa, 50 km al S Indústria d’equipament elèctric i aeronàutic i productes alimentaris Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l’església de Sant Jacme ambdós del s XIV la catedral, d’estil clàssic francès, fou construïda entre la fi del s XVII i el començament del s…
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig