Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Cal·listo
Mitologia
Nimfa d’Arcàdia, companya d’Àrtemis.
Segons la versió més coneguda, fou estimada per Zeus, i Hera la transformà en ossa en néixer el seu fill Arcas Perseguida per aquest en una cacera, Zeus la transformà en l’Ossa Major
Nergal
Mitologia
Divinitat babilònica, d’origen sumeri.
Déu dels Inferns i de les malalties mortals, el seu culte s’estengué a Síria Tenia per companya Ereškigal, divinitat d’origen igualment sumeri, i a vegades també Mami
Sin
Mitologia
Divinitat còsmica babilònica.
D’origen sumeri, era el déu de la lluna i en procedien els reis i llur poder Formava una tríada amb els seus fills Šamaš i Ištar Fou adorat també a Síria, principalment a Harran La seva companya era Ningal
Tammûz
Mitologia
Divinitat mesopotàmica.
Fill d' Ea , era un déu de la vegetació, en honor del qual hom celebrava grans festes El seu culte s’estengué a Palestina i a Síria equival a l’Esmun fenici i a l’Adonis de l’època grecoromana La seva companya era Gestinanna
Tritó
Mitologia
En la mitologia grega, divinitat marina, fill de Posidó i d’Amfitrite.
Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags
Thot
Mitologia
Déu egipci originari de l’Hermòpolis del delta i després divinitat principal de l’Hermòpolis de l’Alt Egipte, on presidia una ogdòade d’acord amb la doctrina hermopolitana (religió egípcia).
Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou…