Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
planeta
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846 Galle descobrí…
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms consideren com la primera…
radiant
Astronomia
Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors.
Aquests semblen provenir del mateix punt, però aquest fenomen no és real, sinó que es tracta d’un efecte de perspectiva degut al moviment de la Terra sobre la seva òrbita La velocitat dels meteorits és generalment molt petita en comparació amb la de la Terra, i això fa que semblin venir d’un punt del firmament que en realitat és el punt cap al qual és dirigida la velocitat de la Terra en el moment de l’observació Els eixams de meteors solen anar associats amb algun cometa, en l’òrbita del qual es mouen Per això, atès que la Terra talla sempre aquesta òrbita en la mateixa data i…
anàlisi espectral
Astronomia
Estudi de la composició química i de les condicions físiques dels estel
i dels altres cossos celestes mitjançant l’anàlisi de l’ espectre
de la radiació que emeten.
Les primeres observacions d’espectres estelars foren fetes per Fraunhofer 1817, i Kirchhoff indicà el 1860 que la identificació de les ratlles negres permetia de reconèixer els elements presents a l’atmosfera de l’astre El veritable fundador de l’anàlisi espectral fou, però, el Pare Secci, el qual des del 1863 fins al 1868 observà i descriví els espectres de més de 400 estels i en donà una primera classificació L’anàlisi espectral es fonamenta en la comparació dels espectres estelars continus, de ratlles i de bandes amb els de les fonts terrestres espectroscòpia , i en la…
cefeida
Astronomia
Dit d’un tipus d’estel variable caracteritzat per la regularitat de les seves variacions de lluminositat i per la curta durada dels períodes corresponents, de menys de 60 dies.
Hom en coneix uns 700 a la Galàxia i uns quants centenars al Grup Local El nom prové del δ de Cefeu, representant de la classe, que fou descobert el 1787 En totes les corbes lluminositat-temps dels cefeides hi ha un augment brusc de la lluminositat des del mínim fins al màxim, seguit d’una disminució suau cap al següent mínim Parallelament es produeix un augment de la velocitat radial de l’astre seguida d’una disminució, fet que hom creu degut a una compressió de l’estel seguida d’una expansió N'hi ha dos tipus els cefeides clàssics o del tipus I, que pertanyen a la població I, i els estels W…
sol veritable
Astronomia
El Sol, amb els seus moviments aparents sobre l’esfera celeste, per comparació amb el sol fictici i el sol mitjà.
grup Troià
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’asteroides que tenen òrbites semblants a la de Júpiter, i les posicions dels quals relatives a aquest darrer no varien amb el temps.
Els asteroides d’aquest grup són situats entorn de dos punts l’un precedeix Júpiter en el seu moviment, i l’altre el segueix Aquests dos punts, units amb Júpiter i el Sol, formen dos triangles que tenen un costat comú, que és la recta que uneix Júpiter amb el Sol L’existència d’aquests punts d’equilibri fou predita per Lagrange en estudiar un cas particular del problema de tres cossos el cas en què un dels cossos té una massa negligible en comparació de la massa dels altres dos punts de Lagrange El primer asteroide d’aquest grup fou descobert l’any 1906 per Max Wolf l’any 1949 hom ja en…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…
estel
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…