Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pere de Sagarriga i de Pau
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Lleida, arquebisbe de Tarragona i compromissari de Casp.
Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat Alt Empordà i partidaris de la reina Sibilla de Fortià Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà 1409 Fou un dels més actius i moderadors en el parlament català de l’interregne 1410-12 Estengué la seva acció pacificadora a un…
Pere Bertran
Història
Història del dret
Jurista, compromissari a Casp.
Havia estat al servei de Benet XIII 1397 Fou elegit pels compromissaris de Casp 1412 com a substitut de Gener Rabassa, representant de València No votà cap dels candidats
Jaume Melà Oms
Esgrima
Tirador, tècnic i directiu.
Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, fou campió de Catalunya individual en sabre 1930, en espasa 1933 i en floret 1946 Fou internacional amb la selecció espanyola de sabre en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 i fou tècnic de la secció d’esgrima del Sindicat Espanyol Universitari Com a directiu destacà per ser el primer secretari general de la Federació d’Esgrima de Catalunya, per ser compromissari de la Federació Espanyola d’Esgrima al Comitè Olímpic Espanyol i representant d’esgrima a l’Assemblea General de la Confederació Esportiva de…
Gener Rabassa
Història del dret
Jurisconsult.
Fill del també jurisconsult Gener Rabassa Doctor en lleis Fou jurat de València el 1378 i conseller reial Proposat com a compromissari representant de València el 1412 pel governador i el justícia d’Aragó, fou aprovat per unanimitat per la comissió dels vint-i-quatre nomenada pel Parlament per elegir els compromissaris En arribar a Casp, però, i a instigació del seu gendre Francesc de Perellós i de Pròixida, fou considerat inhàbil —potser, com s’ha dit, per evitar un vot contrari a Ferran d’Antequera— i substituït per Pere Bertran És autor d’uns comentaris als furs de València
Ramon Almeda i Callís
Política
Dret
Advocat i polític.
Nomenat Secretari de la Joventut de la Lliga Regionalista de Barcelona el 1932, collaborà a La Gazeta de Vich 1932-33 i a La Veu de Catalunya des de finals de 1932 El 1933 es presentà en les eleccions de diputats a Corts per la Lliga Regionalista de Catalunya, però no resultà elegit Tampoc fou elegit, per poc, compromissari en l’elecció del President de la República el 1936 Fou defensor dels anarquistes que participaren en els Fets d'Octubre de 1934, i morí a mans d’un grup afí als llibertaris a qui havia defensat
Joan Matas i Hortal
Història
Política
Polític.
Unit a Abdó Terrades ja el 1840, el 1843 destacà en l’aixecament del castell de Sant Ferran de Figueres, favorable a la junta suprema de Barcelona Revoltat el 1854, passà a ésser compromissari de l’ajuntament, el 1856 s’oposà al cop d’estat d’O'Donnell Exiliat, entrà al Principat pel setembre del 1868, amb el general Pierrad i amb JRubaudonadeu, per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 President de la diputació de…
Berenguer de Bardaixí
Història
Cavaller jurisperit de renom, senyor de Saidí i alt funcionari reial.
Fou conseller, procurador i camarlenc 1389-1404 de la reina vídua Violant Estigué també al servei del rei Martí Durant l’interregne figurà en totes les comissions del parlament d’Aragó per a resoldre la successió Partidari de Ferran d’Antequera de qui, segons els partidaris de Lluís d’Anjou, estigué a sou, fou compromissari a Casp El rei Ferran el recompensà amb diners i amb el castell i el lloc d’Arcaine i la vila de Pertusa El 1413 participà en el setge de Balaguer El 1414 li fou encarregada la pacificació d’Aragó i la reforma municipal de Saragossa També fou conseller del rei…
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles,…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els…
Bernat de Gualbes
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret civil i canònic, estudià a Bolonya, d’on tornà el 1393 Formà part el 1396, com a advocat fiscal, de la comissió jurídica encarregada del procés del Consell de Joan I el 1397 fou nomenat assessor del governador de Rosselló i Cerdanya i, el mateix any, membre del consell assessor del batlle general de Catalunya en l’afer de la recuperació del patrimoni reial alienat En 1404-05 fou conseller segon de Barcelona i en 1408-09 conseller en cap El 1406 portà a terme una ambaixada prop del rei francès Des del 1407 el rei Martí i després el papa Benet XIII li encomanaren missions…