Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
conductisme
Psicologia
Doctrina psicològica segons la qual l’estudi de la conducta ha de circumscriure’s a l’estudi de les dades objectivament observables i mesurables del comportament, excloent-ne la descripció del contingut de la consciència i prescindint de la introspecció.
John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del s XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament…
comportament
Psicologia
Conjunt de reaccions adaptatives d’un individu en un mitjà i en una unitat de temps determinats.
El terme, íntimament lligat a les teories del conductisme, estrictament només pot ésser emprat per a qualificar les modificacions espaitemps, bandejant els processos no manifestos de naturalesa mental o afectiva
Boyd Henry Bode
Educació
Pedagog nord-americà.
És autor de Modern Educational Theories 1927, on subratlla en l’educador la importància de la seva visió social A Conflicting psychologics of Learning 1929 féu la primera síntesi sobre les teories modernes de l’aprenentatge i s’oposà al conductisme
Clark Leonard Hull
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Wisconsin i, des del 1929, a la de Yale A partir dels postulats associacionistes i reflexològics formulà una teoria anomenada hipoteticodeductiva sobre l’aprenentatge que influí poderosament el conductisme americà Escriví, entre d’altres obres, Mathematico-deductive Theory of Rote Learning 1940, Principles of Behavior 1943, Essentials of Behavior 1951 i A Behavior System 1952
John Broadus Watson
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Considerat com el fundador del conductisme , els seus interessos es dividiren entre la psicologia científica psicologia animal i comparada i la pràctica treballà en una agència de publicitat Segons ell, la psicologia com a ciència de la conducta prescindeix de la introspecció i estableix el principi del condicionament com a únic vàlid Escriví Psychology as the Behaviorist Sees it 1913 i Psychology from the Standpoint of a Behaviorist 1919
Edward Chace Tolman
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Creador d’un tipus de psicologia barreja de conductisme i gestaltisme, considerà la conducta com a intencional purposive i com a inseparable dels estímuls i de llurs respostes És coneguda la seva teoria del “mapa cognoscitiu”, que suposa en l’individu un esquema mental arrel de la conducta finalista i estalviador d’assaigs i errors Obres Purposive Behaviour in Animals and Men 1932 i Drives Toward War 1942
Conway Lloyd Morgan
Psicologia
Psicòleg anglès, un dels fundadors de la psicologia comparada.
Per a combatre l’antropomorfisme científic, establí l’anomenat cànon de Morgan 1894, que diu que cap activitat animal no ha d’ésser interpretada en termes de processos psicològics superiors mentre es pugui fer amb els inferiors de l’escala evolutiva i del desenvolupament La seva influència en el conductisme és evident Escriví, entre altres obres, Animal Life and Intelligence 1890-91, Introduction to Comparative Psychology 1894 i The Animal Mind 1930
llei de l’efecte
Psicologia
Principi bàsic de l’aprenentatge enunciat al començament del segle XX pel psicòleg nord-americà Edward Lee Thorndike.
La investigació experimental amb gats mostrà que, amb un tempteig d’assaig i error, eren capaços de descobrir el mecanisme que obria la gàbia on eren tancats Aquest descobriment posà de manifest que les accions amb conseqüències positives per a l’organisme s’aprenen, de manera que poden repetir-se en forma d’hàbits per contra, les accions amb conseqüències negatives no es repeteixen en forma d’hàbits Considerada un dels fonaments del conductisme, perquè evita referir-se a qualsevol intencionalitat, en l’actualitat s’accepta com a correcta, malgrat que no sigui capaç d’explicar…
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
psicologia animal
Psicologia
Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals.
Com a estudi comparatiu del comportament i dels processos psíquics de diferents espècies, la psicologia animal fou coneguda també durant una certa època com a psicologia comparada , una part de la qual es referia també a l’home amb relació al qual sorgiren també ulteriors subdivisions, com és ara la de psicologia diferencial i la de psicologia evolutiva L’íntima relació, aquí palesa, entre psicologia animal i psicologia humana és, d’altra banda, una característica comuna de tota la història de la psicologia, sobretot pel fet que les investigacions sobre el psiquisme han estat generalment…