Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
pròcer
Història
Entre els habitants d’un país, d’una regió, d’una ciutat, etc, persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.
A Roma foren anomenats proceres els jutges d’apellació als quals l’emperador confiava la decisió de les causes portades a la cort Semblantment, reberen aquesta mateixa denominació els jutges a les corts dels visigots i dels francs i, posteriorment, els de les repúbliques i els comuns d’Itàlia
‘Abd al-‘Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Primer valí d’Al-Andalus, fill de Mūsà ibn Nuṣayr.
Conquerí una bona part del sud peninsular i sembla que no arribà a la Tarraconense Firmà amb el got Teodomir una capitulació amistosa S'establí a Sevilla i es casà amb Egilona, vídua de Roderic L’element got tingué una importància a la seva cort potser hi confiava per a independitzar-se de Damasc És possible que això fos la causa del seu assassinat
blanquisme
Història
Doctrina revolucionària dels partidaris de Louis-Auguste Blanqui.
Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa
pronunciament de Sagunt
Militar
Alçament militar ocorregut a Sagunt (Camp de Morvedre) el 29 de desembre de 1874, en pronunciar-se els generals Arsenio Martínez de Campos i Luis Dabán Ramírez de Arellano, juntament amb un grup de coronels, a favor de la restauració monàrquica d’Alfons XII.
L’alçament tingué lloc malgrat l’opinió contrària de Cànovas del Castillo, que confiava en una restauració mitjançant eleccions Els batallons pronunciats es dirigiren a Massamagrell, on el capità general de València, Ignacio Mdel Castillo, s’hi adherí Alhora s’alçà, a Nules, el general Jovellar des d’aleshores es propagà la revolta per tot l’Estat espanyol i el 31 de desembre es formà a Madrid el primer govern de la Restauració
jutge d’apel·lacions
Dret
Història del dret català
Jutge que entenia en grau d’apel·lació de les apel·lacions que hom interposava contra les sentències dels jutges ordinaris.
El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula , en tot Catalunya hi havia…
economia del cantó de l’oferta
Economia
Corrent de l’economia que preconitza una política econòmica dirigida a estimular l’oferta.
Sorgí arran de la crisi econòmica dels anys setanta com una reacció enfront de la política econòmica keynesiana, fins aleshores dominant, basada en l’actuació sobre la demanda agregada L’origen remot d’aquest enfocament de l’economia es pot situar en la llei formulada per l’economista francès del s XVIII Jean Baptiste Say “l’oferta crea la seva pròpia demanda” Essencial en l’aplicació de la teoria de l’oferta és la política impositiva, en la qual es consideren les variacions dels imposts com a preus relatius que afecten l’oferta de treball, l’estalvi, la inversió i tota l’activitat econòmica…
La indústria tradicional llanera al País Valencià
Localitats amb activitat tèxtil llanera al País Valencià a la fi del segle XVIII S’ha situat la davallada de la indústria llanera tradicional cap al final del segle XVIII, moment en què s’havia iniciat un procés d’especialització i de diferenciació de les diferents activitats del sector, que en alguns casos havia de conduir a la industrialització moderna La draperia tradicional era composta per una sèrie d’activitats per a les quals es necessitaven uns estris molt específics i que configuraven uns oficis ben diferenciats En primer lloc, calia esquilar el bestiar oví per extreure’n la fibra,…
Johann Strauss
Música
Director d’orquestra i compositor austríac, anomenat júnior, fill de Johann Strauss.
Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè…
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Biblioteca pública, a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera i la delegació provincial de Barcelona del Dipòsit Legal (des del 1958).
Té més d’un milió de volums, uns 64 000 dels quals són anteriors al s XIX, i més de 40 200 corresponen a publicacions periòdiques Té 2 045 manuscrits i 910 incunables, a més de notables colleccions d’impresos lullians catàleg publicat el 1913, impresos barcelonins dels s XV al XVIII, obres de mística i teologia dels s XVI i XVII, fullets, revistes i una collecció de 25 cartells de la guerra de 1936-39, 896 pergamins i uns 5 000 gravats Entre les peces més notables que guarda cal remarcar la Crònica del rei Jaume I , manuscrit català del s XIV, la versió llatina de Marsili de la mateixa…
Pèricles
Història
Polític atenès.
Membre de la noble família dels alcmeònides , inicià la seva carrera política el 472 aC, quan, encara molt jove, fou designat per organitzar la representació de la tragèdia d’Èsquil Els perses Afiliat al partit popular d' Efialtes , a la mort d’aquest 461 aC n'ocupà el lloc de capdavanter Malgrat l’oposició oligàrquica, féu aprovar per l’assemblea un seguit de reformes que completaven les iniciades per Efialtes i que accentuaven el caràcter democràtic de l’estat atenès Del 443 aC fins al 429 aC, fou elegit estrateg, càrrec des d’on la seva intelligència i la seva habilitat política,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina