Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Remei Margarit i Tayà
Literatura catalana
Música
Cantautora i escriptora.
Psicòloga i professora de música, fou fundadora del grup Els Setze Jutges i enregistrà dos discos de cançons pròpies, Remei Margarit canta les seves cançons 1962 i La violoncellista 1964 Com a escriptora publicà el llibre de poesia De la soledat i el desig 1988 en narrativa, Aquells temps, aquells amors 2001 en novella, Estimat John 1992, premi Ciutat de Badalona, El viatge 1999 i La confidència 2006 i els assaigs Acerca de la mujer 2002, La capsa dels fils Coses del viure 2013 i La gota de agua del colibrí 2020, recull d’articles periodístics El 2007 rebé la Medalla d…
Pau Guanter i Casadevall
Música
Compositor de sardanes, fiscornista i director de cobla català.
Fou deixeble protegit d’Antoni Agramont i intèrpret de trombó de la Cobla Empordanesa fins l’any 1889 La temporada del 1890 formà part de la Cobla Els Montgrins i, poc després, fou sollicitat de nou des de Castelló d’Empúries per a integrar-se a Els Rossinyols, on exercí de primer fiscornista i director L’any 1895 abandonà aquestes activitats en traslladar-se a Calella, lloc on dugué a terme una tasca docent Fou àmpliament conegut com a virtuós del fiscorn en l’etapa de la Cobla Empordanesa Com a compositor popular de sardanes, formà part de la darrera generació del nou-cents, que tendia a…
Eduardo Sainz de la Maza
Música
Compositor i guitarrista castellà.
Germà de Regino Sainz de la Maza Rebé les primeres nocions musicals a Burgos, i el 1913 inicià a Madrid els estudis de guitarra amb D Fortea, que compaginà amb els de violoncel El 1916 es traslladà a Barcelona i continuà l’estudi de la guitarra amb M Llobet Aviat feu els primers concerts d’aquest instrument, però durant els anys vint i trenta es dedicà professionalment al violoncel Entre el 1928 i el 1933 estudià composició amb E Morera, disciplina a la qual es dedicà de ple després de la Guerra Civil, juntament amb l’ensenyament privat de la guitarra, instrument per al qual compongué obres…
Conrad Saló i Ramell
Música
Compositor i director de cobla català.
Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…
Conrad Saló i Ramell
Música
Instrumentista i compositor de sardanes i director de cobla.
Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d' Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et…
confidenciari | confidenciària
Persona que gaudeix d’alguna cosa en virtut d’una confidència, d’una convenció secreta.
Pere Maspons i Camarasa
Economia
Literatura
Comerciant i escriptor.
Germà de Jaume Cursà estudis de química i farmàcia De jove emigrà a Amèrica, on, el 1905, s’establí a Guayaquil, a l’Equador Hi Començà a treballar com a ajudant de farmàcia Més tard, el 1907, s’establí pel seu compte i fundà l’empresa Maspons y Cía, dedicada a la venda de queviures, especialitzada en vins El 1914 fundà La Casa Española, entitat que a més d’activitats socials es dedicà al comerç Aquesta fou la primera firma que inicià exportacions de cafè i d’altres productes a l’Estat espanyol el 1928 installà per primer cop màquines especials per a la selecció i qualificació del cafè, també…
Triümfo de les dones
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada en el Cançoner de Maians i en el Còdex de Cambridge i escrita vers el 1462.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta obra és un parlament adreçat a les dones per Veritat, una figura allegòrica, que no per casualitat és també femenina Aquest to de confidència amb el gènere femení no és estrany en Corella, ja que és el marc de la↑ Medea , depenent en tots dos casos de la veu de Fiammetta en l’ Elegia Cal relacionar el Triümfo amb el debat literari pro i antifemení que s’establí en la segona meitat del s XV a partir del Maldezir de mugeres de Pere ↑ Torroella , malgrat que entre aquesta obra i la corellana no hi ha unes relacions tex-tuals marcades, com tampoc…
Isabel de Galceran
Literatura catalana
Personatge central de la narració Isabel de Galceran (1880) i de la novel·la Vilaniu (1885), de Narcís Oller.
A Vilaniu està dibuixada —amb intenció realista, però amb plantejaments idealistes— com una dona insatisfeta, víctima de la hipocresia burgesa, en la línia d’Ana Ozores, la Regenta, i, menys, d’Anna Karènina o Madame Bovary La seva figura externa, caracteritzada per una proporcionada plenitud i una dolça majestat, vehicula la força serena del seu caràcter, només afeblit per la manca de salut i per la tristesa en què la immergeixen les habituals partences del marit a causa de l’activitat política Filla del ric general retirat Fruitós Poudor, pertany a la classe social de més prestigi i…
L’edat d’or
Literatura catalana
Llibre de poemes de Francesc Parcerisas, publicat l’any 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Serè i amargament irònic, l’autor es distreu amb el domèstic, sovinteja el paisatge, l’anècdota quotidiana i la lectura elabora una poesia de l’experiència que es nodreix de l’observació de la naturalesa humana per esdevenir una punxant reflexió moral sobre l’inapellable pas del temps, els paranys del desig i la humiliant descomposició de la memòria, deixatada per la rutina Parcerisas hi aplega les seves poesies més refinades i sòbries, tan descarnades en l’implícit com moderades en les formes, lluny del desbordament sentimental, la confidència i l’…