Resultats de la cerca

Amb motiu del Congrés Catalanista del 1880 polemitzà amb Diari Català , i el periòdic de Valentí Almirall fou suspès perquè semblà que amb la seva resposta atacava el principi d’unitat nacional

De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars

Emigrà a Costa Rica 1885, on fou director i propietari del diari La República i on després dirigí la Gaceta Oficial del país Tornà a Barcelona, i fou cònsol de Costa Rica i un dels organitzadors de l’Exposició del Llibre Català preparada amb motiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906

Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor

En el cas del periodistes catalans, el Codi Deontològic se sustenta en dotze criteris que volen estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han d’inspirar l’exercici professional Així mateix, incorpora un seguit d’annexos sobre la manipulació d’imatges, sobre internet i sobre la cobertura periodística de conflictes armats o bèllics Els professionals de la informació de Catalunya es dotaren de Codi Deontològic durant el II Congrés de Periodistes celebrat al mes d’octubre del 1992

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Collaborador de la premsa barcelonina, especialment a La Tramontana , Diari Català , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Escriví peces escèniques de tots els gèneres, algunes de les quals en castellà i més de quaranta en català, com La Llúcia dels cabells de plata 1872, Mai més Monarquia 1873, Lo comte en Jaume 1874, etc En collaboració amb Joaquim M Bartrina escriví El Nuevo Tenorio 1885 Dirigí també el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica Regional Catalana Fundà la lògia catalanista Avant…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica al periodisme des del 1973 Ha estat redactor del setmanari Cort , del diari Baleares i del Diario de Mallorca , i director de Ràdio Nacional d’Espanya a les Illes Balears 1986-87 i a Catalunya 1987-90 Fou cap de comunicació del Consell General Interinsular 1979-83 i del Govern Balear 1983 Redactor delegat del diari El País a les Illes Balears 1990-2015, fou un dels promotors i impulsors del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears SPIB, que en el seu congrés constituent 2000 l’elegí…

Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i collaborant…

Falangista, cap al 1949 començà a collaborar a Levante i Jornada , diaris aleshores del Movimiento a València Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange A causa de la seva participació en el Congrés del Moviment Europeu Munic, 1962, hagué de restar exiliat a París un any tornà a l’Estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos i detingut en diverses ocasions Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma 1970 Fou membre del Partit Socialista Valencià, collaborà en la creació, a València, de Comissions Obreres i del Banc d’Exportació i fou fundador i dirigent del Partit Socialista…