Resultats de la cerca

Els seus nombrosos fidels, que es distingeixen pel turbant roig que porten, el consideren un taumaturg i un dels grans awliyā’ de l’islam

Fugí del seu convent i viatjà per Espanya i Amèrica vestida d’home exercí oficis diversos, entre els quals el de soldat Fou molt popular a la seva època Li és atribuïda una autobiografia, que alguns consideren apòcrifa Historia de la Monja Alférez Doña Catalina de Erauso, escrita por ella misma

Primer gran prosista del seu país, compongué, a imitació de Chateaubriand, novelles sentimentals, per la qual cosa alguns crítics el consideren l’iniciador del corrent indigenista, bé que en realitat es limità a poetitzar el “bon salvatge” a la manera del primer Romanticisme europeu Les seves obres més populars són O guarani 1857, Iracema 1865 i Ubirajara 1875

Fou el cineasta més important de la Itàlia feixista Amb Quattro passi fra le nuvole 1942, que alguns consideren precedent del neorealisme, inicià la sèrie costumista que, amb inflexions poètiques o satíriques, desenvolupà en la seva filmografia de postguerra En són films remarcables Vecchia Guardia 1935, La Corona di ferro 1941 i Io, io e gli altri 1964

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Fill gran del rei Carles X i de Maria Teresa de Savoia Intentà, vanament, de fer aixecar les terres occitanes contra Napoleó durant els Cent Dies, comandà els Cent Mil Fills de Sant Lluís i evità que la repressió dels absolutistes fos massa sagnant ordenança d’Andújar, 8 d’agost Quan Carles X accedí al tron, ell esdevingué delfí El 1830 hagué de renunciar als seus drets a la corona i es retirà a Àustria Els legitimistes el consideren rei Lluís XIX de França

Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València

Deixeble de K Jeppesen, amb qui aprengué harmonia i contrapunt, del 1921 al 1922 estudià a Viena amb Joseph Marx, gràcies al qual entrà en contacte amb el cercle d’amistats que envoltava Arnold Schönberg Ben aviat s’involucrà en un llenguatge musical proper al de Carl Nielsen Les Quatre simfonies i les òperes Kejserens nye klæder 'El vestit nou de l’emperador’ 1928 i Kilderejen 'El camí de la font’ 1942 es consideren les seves obres més representatives Professor i director del Conservatori de Copenhaguen 1954, els anys 1956 i 1958 obtingué el Premi Carl Nielsen

Es llicencià a la Universitat de Princeton i es doctorà en medicina a la Universitat de Harvard el 1937 Fou professor en diferents universitats dels Estats Units i dirigí i després presidí el prestigiós Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units Entre les seves obres, algunes de les quals es consideren llibres clàssics de la biologia, destaquen Les vides d’una cèllula Notes d’un observador de la biologia 1974, La medusa i el cargol Més notes d’un observador de la biologia 1974 i La ciència més jove Notes d’un observador de…

Muller principal d’Akhenaton 1379-1362 aC, amb qui apareix estretament associada en els relleus que es conserven del seu regnat Segons una teoria, era una princesa mitaniana dita Taduhipa segons una altra, era egípcia i, d’acord amb alguns, filla d’Ai, alt dignatari d’Akhenaton i després faraó 1352-1348 aC El seu nom significa ‘una dona bella ha vingut’, justificat, si hom jutja pel cap policromat que es conserva d’ella al Museu de Berlín o per l’inacabat del Caire A partir del 1366 aC desapareix de l’escena política alguns consideren que caigué en desgràcia, i altres que morí…