Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
nacionalitat
Política
Dret
Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació.
autogovern
Política
Situació d’una entitat política que manté una subjecció envers un altre estat (normalment en els aspectes de defensa i de relacions exteriors) però que gaudeix de sobirania plena, o quasi plena, quant a l’organització política, econòmica, social i cultural i quan a l’administració interior.
Sovint constitueix una etapa d’una antiga colònia vers la plena independència
secret d’estat
Política
Dret constitucional
Secret inherent als afers polítics o diplomàtics, la revelació del qual per part d’un funcionari públic compromet la seguretat de l’estat.
La seva revelació o violació constitueix un delicte contra la personalitat internacional de l’estat
garanties constitucionals
Política
Dret polític
Conjunt de mitjans d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts per la constitució.
El sistema de garanties constitueix un fre als abusos del poder, i el seu grau d’efectivitat és indicatiu del funcionament democràtic d’un estat
autogovern
Política
Facultat per la qual un país constituït en estat sobirà pot decidir per ell mateix el seu estatus
polític, econòmic, social i cultural.
Aquesta facultat és anomenada també autodeterminació , i constitueix l’aspecte intern de la independència política en el pla de les relacions internacionals és reconeguda a través del principi de no-intervenció en els afers interns d’un país
Salāma Mūṣà
Història
Literatura
Política
Escriptor àrab, fundador del socialisme egipci.
Deixeble, a la Gran Bretanya des del 1908, de GBShaw i de HGWells, el seu llibre sobre el socialisme al-Ištirākīya , 1912 constitueix el primer escrit doctrinal àrab Empresonat diverses vegades, fou bandejat de la vida pública És autor, entre altres obres, de La llengua àrab i la retòrica contemporània, Avui i demà, El llibre de les revolucions i l’autobiografia L’educació de Salāma Mūṣà
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista
Política
Agrupació política fundada el 4 d’octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Aglutinà els elements fins aleshores congregats entorn de la revista “La Conquista del Estado” i la Junta Castellana de Actuación Hispánica Constitueix el primer intent orgànic del feixisme de l’Estat espanyol El 1934 es fusionà amb Falange Española A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, Josep M Poblador que combaté especialment l’autonomia de Catalunya i el separatisme No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la FE i les JONS febrer del 1934, a través de l’activitat dels falangistes Luys…
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Política
Organització política del Principat de Catalunya creada el 1982, a partir de l’escissió del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Reivindica la tradició comunista clàssica i aplega bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada En fou primer president Pere Ardiaca , i secretari general, Joan Ramos El 1987 ingressà a la federació Iniciativa per Catalunya , però el 1989, després d’un intent de revitalitzar el PSUC, se n'escindí Arran dels mals resultats electorals en la seva etapa en solitari, el 1993 es reintegrà a IC fins el 1997, any que participà en la fundació d’ Esquerra Unida i Alternativa , de la qual constitueix el membre principal Dins d'aquesta formació ha obtingut representants…
Josep Ventalló i Vintró
Historiografia catalana
Comunicació
Política
Metge, periodista i polític.
Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins…
,
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual…