Resultats de la cerca

Situada a l’extrem sud del canal de Suez, forma, juntament amb Bur Tawfīq i Bur Ibrāhīm, un gran complex portuari, amb refineries de petroli hi arriba per l’oleoducte d’Al-Gardaqah i Rā's Gārib, indústries químiques i pneumàtics Voltada de desert, rep l’aigua d’Ismailia Fou molt danyada durant la guerra araboisraeliana del 1967 i, econòmicament, pel tancament del canal de Suez 1967-75 El 1980 hom inaugurà un túnel viari fet per sota del canal de Suez, uns 20 km al N de la ciutat

Centre d’administració del canal de Suez

Oberta a la vall del Nil, l’aigua d’aquest riu, mitjançant el Baḥr Yūsuf, ha format el llac Birkat Qārūn antic llac Moeris, en progressiva disminució a causa de la canalització del riu Constitueix un dels oasis més importants del país gràcies als nombrosos canals, que hi permeten el conreu d’arbres fruiters, cereals, arròs i cotó

Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, constitueix el cementiri principal, però no exclusiu, dels faraons de la dinastia V piràmides de Sahuré, Neferirkara-Kakai, Niuserre i Neferefre Malmeses totes quatre n'hi hagué, encara, deu més, eren ja originalment de dimensions molt més reduïdes que les de Gizeh El jaciment comprèn també un tipus de construcció propi només de la dinastia V, el temple solar, del qual és exemple el del faraó Userkaf, mentre que a cosa de mig quilòmetre, a Abū Gurob, s’aixeca el de Niuserre, el millor sens dubte

Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El…

Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès III…

Construït per Justinià ~530 per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita segle XIV, l’hostatgeria i la biblioteca L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració la representa el mosaic del segle VI a l’absis Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo honrat en Bernat…

Com a nuclis poblacionals destaquen 'Aswān i Luxor

Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del…

Hom hi distingeix la Baixa Núbia Egipte, submergida actualment en part pel llac Nasser, des de la primera cascada, a la segona i l’Alta Núbia actual Nord del Sudan, des de la segona cascada a la quarta A l’antiguitat faraònica, la primera rebia el nom de Uauat i la segona el de Kuš Les fonts documentals solen ésser escadusseres i externes Durant dos millennis ~3100-1080 aC, en efecte, hom només ha disposat de texts egipcis, la qual cosa implica una visió distorsionada de la història núbia D’aquestes fonts, les privades tombes de Khufhor, Sabni, etc, a Elefantina són més importants que les…