Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al s X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al s XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella, tingué, als…
corriol
Dret català
Sendera, viarany, camí pel qual només pot passar una persona darrere l’altra.
En dret consuetudinari català equival a l' iter romà
primícia
Dret català
A l’edat mitjana, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, part dels fruits que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres possessions territorials, per pacte o per costum, pagaven a llurs senyors a més del delme.
En les colleccions de dret consuetudinari gironí es computava a raó de la meitat del delme
servitud de pas
Dret civil català
Dret de pas regulat antigament en certs casos, com per exemple el camí de sagrament, que hom utilitzava per portar els auxilis espirituals a les cases o per treure’n els morts; la servitud de pas accessòria de la de séquia o rec, d’una amplada de 2 pams i mig de destre; la de pas amb animal de treball, que solia tenir una amplada de 5 pams: la de pas de parella de bous o de mules, de carro i de ramats, d’amplada variable.
El dret català actual no en conserva cap especialitat, com no sigui per la via del dret consuetudinari
Rotari
Història
Rei dels longobards (636-652).
Duc de Brescia, accedí a la corona longobarda pel matrimoni amb Gunderberga Estengué els seus dominis a la Ligúria i féu codificar 642, romanitzant-lo, el dret consuetudinari longobard Edictus Rotharii
Costumes de la Mar
Dret català
Història del dret
Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada a Catalunya per autor desconegut a mitjan s XIII.
Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar
malikita
Islamisme
Dit de l’escola jurídica fundada per Mālik ibn Anas, una de les quatre considerades ortodoxes a l’islam.
Recull el dret consuetudinari de Medina i admet de recórrer a la tradició i als ḥadīt A partir del s VIII s’expandí a Al-Andalus i al Magrib Actualment és el predominant a l’Àfrica del nord, llevat d’Egipte
constitució sinodal
Dret canònic
Disposició diocesana promulgada pel bisbe en un sínode o amb assentiment del capítol catedral.
Com a tal, té força de llei i no pot ésser derogada ni reformada si no és per un nou decret episcopal, donat in plena synodo A Catalunya, les constitucions sinodals revestiren antigament molta importància i arribaren a influir àdhuc en colleccions de dret consuetudinari Llur promulgació era precedida d’una fase consultiva del bisbe amb el seu capítol catedral
Synodus ad cadaver
Sínode romà convocat per Esteve VI (897) per tal de jutjar el seu antecessor Formós, el cadàver del qual fou desenterrat i portat davant l’assemblea.
Declarada nulla la seva elecció pel fet d’haver-la acceptada essent ja bisbe d’una seu —cosa que prohibia el dret consuetudinari—, hom anullà tots els seus actes, fins i tot les ordenacions, i el cadàver fou llençat al riu El fet forma part de les lluites entre els partidaris del domini de la casa de Spoleto Esteve i la dels francs Formós
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina