Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Claude Goudimel
Música
Compositor francès.
A més de cançons, motets i misses, publicà dues versions diferents de la seva sèrie de salms Premier livre de Psaumes 1551, en forma de motets contrapuntístics, i Les Psaumes 1565, a quatre veus, en versió harmonitzada segons la concepció calvinista, fe a la qual s’havia adherit Fou mort durant la nit de sant Bartomeu
Heinrich Albert
Música
Compositor alemany.
Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -
John Travers
Música
Organista i compositor anglès.
Fou alumne de M Greene, per al qual copià moltes de les seves obres El 1726 fou nomenat organista de Saint Paul’s del Covent Garden i el 1737 ho fou de la capella reial, tasca que exercí fins la seva mort Conegué JC Pepusch, amb qui compartí l’interès per la música antiga i, en especial, per la del Renaixement L’estudi profund d’aquest repertori consolidà la seva tècnica compositiva, especialment reeixida pel que fa als entramats contrapuntístics de certa complexitat De les seves obres religioses cal esmentar nombrosos anthems , diversos tedèums i el recull The Whole Book of…
Alfred Mann
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià al Conservatori de Milà i a l’Escola Superior de Música de Berlín Fou professor de música en conservatoris i escoles superiors de Berlín 1937, Milà 1938 i Filadèlfia 1939-42 i a la Universitat de Rutgers 1947 Posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Columbia amb PH Lang i D Mitchell i es doctorà el 1955 El 1961 fou nomenat director de publicacions de l’American Choral Foundation Realitzà la seva aportació més important en el camp de la història de la teoria musical, amb una especialització en els escrits sobre contrapunt de JJ Fux Cal destacar les traduccions a l’anglès i…
vorimitation
Música
Anticipació d’un element temàtic (com ara el versicle d’un coral) per part d’una secció imitativa basada en aquest element.
El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que…
Arnolt Schlick
Música
Organista i compositor alemany.
Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment sobre cantus firmus , i denoten un…
ricercare
Música
Als segles XVI i XVII, peça instrumental tant en estil imitatiu com en estil improvisat.
Es considera que el ricercare imitatiu és l’equivalent instrumental del motet vocal De tempo més aviat lent, es caracteritza pel tractament imitatiu dels diferents temes que apareixen, i sovint utilitza recursos contrapuntístics, com ara l’augmentació, la disminució o la inversió El ricercare imitatiu podia ser per a un conjunt d’instruments o per a orgue En la primera modalitat, conreada per autors com H Isaac o A Willaert, s’observa un estil molt proper al motet, amb nombroses entrades imitatives En la segona modalitat, conreada per autors com A Gabrieli, G Frescobaldi o JS…
Napoléon Coste
Música
Guitarrista francès i compositor.
Aprengué a tocar la guitarra de les mans de la seva mare, i a divuit anys ja oferia concerts a la Societat Filharmònica de Valenciennes, al Flandes francès El 1830 es traslladà a París, on conegué diferents guitarristes actius a la capital francesa i s’hi relacionà Allí estudià harmonia i composició, i començà a escriure obres per a guitarra Algunes d’aquelles obres les hagué de publicar amb els seus propis recursos, ja que aleshores la guitarra era un instrument que estava passat de moda a París El 1856 guanyà un premi de composició per a guitarra a Brusselles De resultes d’un accident, l’…
Sebastián de Vivanco
Música
Compositor castellà.
Es formà a la seva ciutat natal, on fou infant de cor de la catedral fins aproximadament el 1565 Després és possible que fos enviat a estudiar a Roma Passà un curt període de temps com a mestre de cant a la catedral de Lleida, càrrec del qual fou revocat el 1576 Posteriorment fou mestre de capella de les catedrals de Segòvia, Àvila 1588 i Salamanca 1602 El 1587 el capítol de Sevilla el convidà a convertir-se en l’assistent de Francisco Guerrero, però en aquell moment Vivanco preferí anar a Àvila A Salamanca, l’any 1603 obtingué per oposició la càtedra de música de la universitat, lloc del…
Conrad Beck
Música
Compositor suís.
Al Conservatori de Zuric fou deixeble de músics com ara V Andreae, i més tard es traslladà a París i Berlín, on prosseguí la seva formació A la capital francesa rebé les influències d’A Roussel i A Honegger El 1932 s’installà a Basilea i pocs anys després fou nomenat director de la secció musical de Ràdio Basilea 1939 Si la seva obra, en un primer moment, fa palesa l’empremta del postromanticisme, l’estada a París feu que s’interessés, en primer lloc, per la textura instrumental i, més tard, a partir del contacte amb A Honegger, per l’arquitectura musical, amb l’ús de llenguatges …